Aquest matí he anat a muntar l'exposició 12 Lletres 12 plats, només baixar del cotxe m'he trobat aquest Ginjoler , ple de fruites a vessar, tantes que el brancam li arribava a terra.
No sé d'on ve que es digui que un és eixerit com un gínjol o que està content com un gínjol, però he trobat que era un bon començament del dia..
De la fusta se'n fan gralles i tenores i suposo que altres instruments musicals.
Entrant al carrer on em dirigia, m'ha cridat l'atenció aquesta finestra, encara que pugui semblar d'alguna població del nord d'Àfrica, és d'una població de l'Alt Penedès, St. Martí Sarroca.
L'he trobada preciosa i no m´he pogut estar de fotografiar-la.
El banc de pedra, convida a prendre el sol d'un fred matí d'hivern i la serena de d'estiu...
L'art imita la naturalesa, la naturalesa imita l'art en un ball de creació meravellosa!
ResponEliminaTot i que les fotos les hagis fet a Sant Martí Sarroca, juraria que aquesta casa està habitada per marroquins. La franja blanca pintada al voltant de la finestra és característica en la decoració dels seus habitatges.
ResponEliminaTens raó, però t'asseguro que qui hi viu és nascut a St. Martí.
ResponElimina