En un forat a la soca d'un vell ametller la primavera passada una parella de merles hi va fer niu. Vèiem, ara el mascle, ara la femella, com anaven portant blanquillons i fulles seques per fer-lo confortable.
Vam tenir la sort de poder fotografiar-les en el seu medi i observar-les de la finestra estant fins que van marxar del niu, encara van fer una altra posta i la vam seguir també.
Entre pinassa i borrissol de plataner ahir hi havia restes de closques d'ou, vam saber que els polls eren nats.
Les imatges dels polls nascuts, són de l'any passat, no voldria que em veiessin rondar massa pel seu voltant, no fos que decidissin buscar un altre indret per fer el niu i ens perdessim la possibilitat de veurer-les i sentir el seu cant.
Documento hermoso, felicitaciones.
ResponEliminaM'agrada tant sentir el cant de la merla (mascle) al capvespre!
ResponEliminaPreciós, aquest reportatge.
A casa en tinc a prop, ja que sento aquests cants molt sovint. Són veus inspiradores.
ResponEliminaUna altra cosa més que compartim!
ResponElimina