dilluns, 4 de maig de 2020

No sé quin títol posar... potser si poso “CABRÓN” algun d’ells em llegirà



8:30 del matí, dilluns, el cistell era gairebé ple de  flors de saüquer quan uns brams, si brams, “berridos”, de gent jove  s’acostaven.
Bramen els ases, els cérvols, però en aquest cas no eren animals, bé, d’aquesta mena vull dir.
Fins el moment sentia l’aigua del rierol i el cant de les mallerengues... tot s’havia acabat, aquest grup de nois i noies d’entre quinze i vint anys  han decidit que es quedaven allí, eren uns quinze, alguns anaven en bicicleta, altres a peu, un d’ells amb un aparell que emetia una música espantosa afegida als seus  bràmuls...

Si voleu seguir llegint:http://www.camillaperez.com/?p=6382

Cap comentari:

Publica un comentari