divendres, 19 d’abril de 2013

Suite Wagner, Madola. També altres, matí dens, de molt pes específic





Avui he tingut un matí d’aquells que es recorden temps, d’emocions fortes i plaents.
En poca estona he pogut gaudir de la presentació de més de cent treballs de final d’estudis d’alumnes de gairebé una trentena d’Escoles d’Art i Disseny de Catalunya al CCCB.
“De l’escola a l’empresa” era el leitmotiv de la jornada.
Aquesta posada en contacte de projectes i empresa m’ha semblat bàsica per al futur d’aquests joves. Els treballs de gran nivell, una molt bona iniciativa.
Després he pogut visitar l’exposició de Madola, Suite Wagner, que es podrà visitar fins el dia 24 de maig al carrer Dr. Dou, 7 baixos 1a, a la sala de l’ACC. Una exposició que ningú no es pot perdre...

Per seguir llegint: http://www.camillaperez.com/?p=3681
 

3 comentaris:

  1. Entre el desori dels crits al carrer, dels crits mediàtics i de les xarxes socials teledirigides, em fa l'efecte que el treball ceràmic és una pregària en el silenci, la bellesa i la contemplació.
    La ceràmica parteix d'allò essencial: mans que treballen la matèria primera, i per això sempre serà a les nostres arrels.

    ResponElimina
  2. Quan vaig guanyar el premi Don-na de literatura, em van fer a mans una ceràmica-escultura de la Madola, que tinc ben a la vista...
    Petons per a totes dues!

    ResponElimina
  3. Et torno a escriure, Camil·la, per agrair el teu oferiment de casa, ocells i silenci general.
    Els temps es tornen agressius i avui, vigília de sant Jordi, em queien les llàgrimes mentre tocava unes petites peces de Lamote de Grignon. Perquè, oh paradoxa, el silenci literari, en canvi, fereix. I la música era carícia.

    ResponElimina