dimarts, 26 de març de 2013

La capseta del cosidor



La tinc de la mama i ella de la seva...

Sempre el mateix tresor dins,  boletes de vidre per confeccionar pedreries, algun trosset ja fet, botonets de cristall de roca…

per seguir llegint i veient imatges: 

http://www.camillaperez.com/?page_id=5

2 comentaris:

  1. Ah, la bellesa tàctil fins i tot de les petites coses...

    ResponElimina
  2. Quina joia, Camil·la. Jo tinc el cosidor, però la capsa de les atzabetges i granets de vidre, damascada de seda blava i vermella, ja fa temps que no existeix. És clar que jo me n'he procurat d'altres.
    Rilke parla bellament del cosidor de la seva mare. Una meravella el que veu a les randes. Surt a "Quaderns de Malte", si ho vols llegir.

    ResponElimina