.jpg)
La tinc de la mama i ella de la seva...
Sempre el mateix tresor dins, boletes de vidre per confeccionar pedreries, algun trosset ja fet, botonets de cristall de roca…
per seguir llegint i veient imatges:
http://www.camillaperez.com/?page_id=5
Ah, la bellesa tàctil fins i tot de les petites coses...
ResponEliminaQuina joia, Camil·la. Jo tinc el cosidor, però la capsa de les atzabetges i granets de vidre, damascada de seda blava i vermella, ja fa temps que no existeix. És clar que jo me n'he procurat d'altres.
ResponEliminaRilke parla bellament del cosidor de la seva mare. Una meravella el que veu a les randes. Surt a "Quaderns de Malte", si ho vols llegir.