.jpg)
La premsa. Fot. Anton Barnadas Pérez
Associo el temps de collir olives al fred del carrer i l’escalfor del trull.
Les vacances de Nadal eren sinònim de passar-hi llargues tardes.
L’avi en tenia un i el meu oncle Josep Anton n’era expert. M’agradava veure quan els pagesos arribaven, amb el carro alguns o el tractor uns altres, la dècada dels seixanta, carregats de sacs d’olives, sacs tacats de sang d’oliva madura...
Si en voleu veure més imatges i saber-ne més:
http://www.camillaperez.com/?p=3506
Les olors, les textures, la força de la màquina. Acabo de respondre un post on parla de la sang com farina de flors. Aquí trobo sang d'oliva: tot nutrici, "fruit de la terra i del treball dels homes"... En el teu cas, positiu, realista, sòlid.
ResponEliminaGràcies Olga, m'agraden els teus comentaris.
ResponElimina