A la primera sala, després del vestíbul
que no et deixa indiferent, la mirada de Hans Grundign
( Dresden
1901-1951) amb el seu autorretrat de 1946, em va captivar.
En una visita recent a Berlín he visitat la nova Galeria Nacional.
Va ser un matí que em va semblar una curta estona, llàstima de la premura, el museu dóna per molt més que per a un matí.
Està dedicat a l’art del S. XX, l’edifici que el conté, de Mies van der Rohe ja s’ho val, el jardí d’escultures que l’envolta, H. Moore, Chillida, Calder, B. Newman… i la col.lecció que exposa i la manera en que està mostrada, no et deixen de sorprendre a cada pas.
Si voleu seguir llegint i veient... http://www.camillaperez.com/?p=2859
És fantàstic descobrir coses noves. Que per molots anys ho seguim fent.
ResponEliminaI tant que sí Dolors.
EliminaTinc ganes de tornar a Berlin, hi vaig ser fa molts anys, en tinc un record inesborrable.
ResponElimina