SIGUEM VALENTS AMB EL NOSTRE ART
Interessant l’entrevista al PUNT AVUI a Antoni Vila Casas.
- Si vas a Txèquia i demanes on pots
veure art contemporani txec, t’envien al museu d’art contemporani txec…
a Catalunya no existeix aquest museu.
I a la pregunta: Somia una Catalunya independent?
-Jo aquest quadre el compraria, i tant que sí!
Quan el comprador és un col·leccionista particular, naturalment que es decanta pel seu gust particular. Encara bo que, en aquest cas, el comprador te bon gust i coneixement. L'art "nostre" com dius tu també ha estat en mans de particulars. Amb una bona llei de transmisions i de mecenatge potser acabaria sent patrimoni de tots.
ResponEliminaPerò ja veus que en tot aquest tema anem molt malament, ho teim molt verd.
ResponEliminaJo també el compro, el quadre d'una Catalunya independent!
ResponEliminaPer malament que ens vagi, i no hi anirà tant com ens voldríen fer creure, hi ha una cosa que no té preu, en l'art i en la vida: la llibertat.