Les garrofes són els fruits del garrofer, de tots és sabut, el que m’ha cridat l’atenció d’aquesta imatge, ha sigut la força amb la que surten els ramells d’aquest fruit d’una soca aparentment tan àrida.
Buscant informació sobre aquest arbre que per altra bvanda m’és tan familiar, en tinc al jardí, el veig pels camps del voltant i tinc la galeria a la pl. de les Garrofes, on en l’antiguitat, els diumenges es duia a terme el mercat d’aquests fruits, he sabut que les seves llavors, al tenir un pes molt homogeni es feien servir per pesar joies i pedres precioses.
El seu nom en grec antic és Keration d’on prové el nom quirat que encara utilitzem en l’actualitat.
DE LA VILA DEL VENDRELL Adéu, vila regala, adéu, vila del Vendrell, que fas una olor mesclada de garrofa i vi novell. Vibren cases blanquinoses sota el dia solellós; beuen les ugues, calmoses en els vells abeuradors. Cremen marges i vessanes; les veremes seran bones, fa l'abella, zumzejant. I encabides en tartanes a berenes van les dones, cap a mar, sotraquejant. |
Josep Carner
He llegit que Joan Miró sempre duia una garrofa a la butxaca a manera de recordatori de la seva terra...
ResponElimina