Que s'acosta el solstici ens diuen el tímid, rosat capcot del bruc d'hivern....... la corona, blauet de fuixarda
el roig bereber del llentiscle...
la seca mata, ara fines ales d'àngel, que anuncia la vinguda....
allà lluny en un estable...d'aquell Nadó que tant de bé ens vol.
El Nadó representa el millor de nosaltres, i tant amagat com ho tenim!
ResponEliminaLa bellesa trobada pel camí, tresorets de vida, ens fa arribar a l'escalfor entranyable i desitjada: tota dona vol transformar en confortable qualsevol racó que es pugui habitar.
ResponEliminaOlga