dimecres, 19 d’octubre del 2011

Polièdrics

Ceràmica, fragment de l'obra Porucs. 2007 

Porucs
Porucs, retirem dels records
tiges d'herbes,
envasem llagrimes dins perles,
afegim mel a les esquerdes.
Adobats al gust, fets a la mida;
els records, poden arribar a ser
ulls d'una dona cega,
perfectament perfilats
amb llapis de punta fina.
Són una enclusa,
i anhelem fer-la envolar.

Ja fa un grapat d'anys un grup d'artistes de diferents disciplines vam agrupar-nos i amb el nom de Polièdrics vam començar a treballar  sobre un llibre de poemes.


En el nostre manifest fundacional es diu.... Els artistes, des de la seva pluralitat de demostracions artístiques reben influències de la música, de la literatura, de la filosofia, de la religió, de la societat en la qual viuen, dels seus problemes específics... Conscient o inconscientment, l'artista comunica aquesta certa dependència dels factors socials, polítics i religiosos: un polièdre.


...El factor personal, la possibilitat que cadascú té d'inscriure la seva experiència en una cara del polièdre, permet dir que aquest multplica infinitament les seves cares i esdevé una esfera, una globalitat.




Doncs bé, després de veure l'obra que cadascú havia fet dels  poemes que s'havien seleccionat, Nati Soler Alcaide, l'autora,  va voler reescriure  Les dents del gat.
Aquest segon poemari el va titolar Les dents de la pluja,  era fruit de donar una volta més a l'espiral de l'art, hi havia el primer poemari i el que haviem vist cadascú de nosaltres i haviem plasmat en la nostra obra, en la música, la pintura, el dibuix, la fotografia, la ceràmica, el vitrall... 


Les dents de la pluja va ser premiat l'any passat als XXX Premis Literaris Ciutat de Xàtiva. Va rebre el premi Ibn Hazm de poesia 2010.
El jurat el formaven Maria Carme Arnau, Vicent Ribes i Vicent Soriano.
La setmana que ve es presenta el llibre, però avui que ens hem reunit ens n'ha regalat un a cadascú, encara feia olor de tinta, gràcies Nati .


El deure


Un vent, moll, corria pel terrat
i la roba, sense màcula,
s'envolava, captiva,
com la rialla d'una dona 
feta a mida
per les orelles dels altres.

3 comentaris: