Cros
Des de
nena, sempre que passava pel davant la mirada se n’anava tanca enllà,
entre els rosers que la vestien, fins una casa de considerables
dimensions coronada per una torratxa, a la banda nordest hi havia una
bassa per regar les hortes i fruiters que disposats en feixes anaven
pujant fins dalt la serra. Més a la vora....
És una història de terror. La mort de la memòria. La destrucció del refugi material i espiritual, ara amb la intimitat exposada als quatre vents.
ResponEliminaEs veu que si no hi ha vigilància zero o un estat policial, la llibertat l'entenem com un caos.