diumenge, 23 de febrer de 2014

Cros

 

 

 Des de nena, sempre que passava pel davant la mirada se n’anava tanca enllà, entre els rosers que la vestien, fins una casa de considerables dimensions coronada per una torratxa, a la banda nordest hi havia una bassa per regar les hortes i fruiters que disposats en feixes anaven pujant fins dalt la serra. Més a la vora....

si voleu seguir llegint: http://www.camillaperez.com/?p=4223

1 comentari:

  1. És una història de terror. La mort de la memòria. La destrucció del refugi material i espiritual, ara amb la intimitat exposada als quatre vents.
    Es veu que si no hi ha vigilància zero o un estat policial, la llibertat l'entenem com un caos.

    ResponElimina