Sentir parlar de Les Torres, és com tornar
a llescar pa rodó amb la ganiveta, en femení, a casa el ganivet del pa
sempre va ser femení, el rac, raaac, de fer el senyal de la creu a la
base cendrosa d’aquell pa i la rivalitat entre els germans per veure a
qui li tocava el crostó besat, besat per un altre pa que el tocava i el
deixava blanc i diferent, aquesta és la qüestió, crec, tots volíem
aquell, el diferent; el color, la textura, el sabor…tot era diferent...
Seguir llegint: http://www.camillaperez.com/?p=3816
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada