dimecres, 29 d’agost del 2012

Reivindico l'ús de ceràmica...





Per tots els racons de la casa hi ha ceràmica, peces que no tenen una utilitat concreta al costat d’ altres que sí que la tenen i s’utilitzen a diari.
Totes tenen noms i cognoms o al meny evoquen un lloc, un moment i unes persones…  si en voleu llegir més...http://www.camillaperez.com/?p=2533

2 comentaris:

  1. La ceràmica...l'inici dels cossos. També en tinc per tot arreu. Aquí a muntanya, a més, tot de tupins rescatats, amb aquell vidriat de color de mel vella, més grans i més petits. I, encara, els plats de fang que feia servir la meva sogra en una antiga parcel·la vora la platja. Ens hi mengem les sopes i les amanides i resisteixen el forn suau. Són de color de terra, gruixuts, amb una revora granat. I la fantàstica llar de foc rescatada de la casa de Rubí, portada peça per peça, amb el seu sant Jordi en blau, tota ella vorejada de blau i amb un ample fris a dues rajoles que representa garlandes amb fulles, cistells de fruita i culleres i forquilles, tot en groc, verd i blau. A Cada banda lateral, dues figures modernistes vetllen en forma de columnata. I els motlles del mató de monja. I no acabaria. Ceràmica, quina bona companyia...

    ResponElimina
  2. I tant Olga, deu ser preciosa aquesta llar de foc, i la vaixella de la que parles... dius que era de la teva sogra i tú...ja no tens divuit anys, corrobores el que deia, la ceràmica és duradora i a més entranyable... veig que t'afegeixes a la meva reivindicació, gràcies.

    ResponElimina