Reivindico l'ús de ceràmica...
Per tots
els racons de la casa hi ha ceràmica, peces que no tenen una utilitat
concreta al costat d’ altres que sí que la tenen i s’utilitzen a diari.
Totes tenen noms i cognoms o al meny evoquen un lloc, un moment i unes persones… si en voleu llegir més...http://www.camillaperez.com/?p=2533
La ceràmica...l'inici dels cossos. També en tinc per tot arreu. Aquí a muntanya, a més, tot de tupins rescatats, amb aquell vidriat de color de mel vella, més grans i més petits. I, encara, els plats de fang que feia servir la meva sogra en una antiga parcel·la vora la platja. Ens hi mengem les sopes i les amanides i resisteixen el forn suau. Són de color de terra, gruixuts, amb una revora granat. I la fantàstica llar de foc rescatada de la casa de Rubí, portada peça per peça, amb el seu sant Jordi en blau, tota ella vorejada de blau i amb un ample fris a dues rajoles que representa garlandes amb fulles, cistells de fruita i culleres i forquilles, tot en groc, verd i blau. A Cada banda lateral, dues figures modernistes vetllen en forma de columnata. I els motlles del mató de monja. I no acabaria. Ceràmica, quina bona companyia...
ResponEliminaI tant Olga, deu ser preciosa aquesta llar de foc, i la vaixella de la que parles... dius que era de la teva sogra i tú...ja no tens divuit anys, corrobores el que deia, la ceràmica és duradora i a més entranyable... veig que t'afegeixes a la meva reivindicació, gràcies.
ResponElimina