Orly Nezer és una artista israeliana guanyadora entre altres del tercer premi a la V Biennal Internacional de Ceràmica del Vendrell, 2009, amb l'obra Fence installation.
Màrius Domingo en va ser l'autor del text. més informació
Fence installation
És també una teòrica de l'art.
Darrerement he llegit un article seu sobre l'anomenat Art abjecte, que no per no volgut, m'ha semblat menys real, la conclusió a la que arriba de la relació ceràmica/art és desalentadora.
Les arrels de l’art abjecte diu, es troben en les obres dels artistes surrealistes de principis del s.XX. Però no va ser fins als seixanta, amb la irrupció de l’art femení, que allò menyspreable comença a tenir un lloc important en la pràctica artística.
Les funcions del cos femení són particularment menyspreades per l’ordre social patriarcal.
L’abjecte mina la identitat, el sistema, no respecta fronteres, posicions ni normes.
La pràctica de l’art abjecte utilitza generalment materials que són considerats de baixa qualitat, està obsessionat amb òrgans prohibits, en transgredir els patrons, fragmentació, penetració i voyeurisme, intertextualitat, l'utilització de símbols culturals i religiosos, frases traumàtiques, actes rituals, interpretacions teològiques de caire feminista .
Expressions artístiques que contenen diverses vesants de crítica cultural: política, social, de gènere i religiós.
L’any 1993, al Whitney Museu de Nova York, va acollir una exposició titulada L’art abjecte: Repulsa i desig en l’art americà, que va donar a conèixer l’expressió Art abjecte arreu del món .
Júlia M. Kristeva en el llibre Poder de l'horror, fa un assaig sobre l'abjecció.
Les secrecions, fluids humans, allò que formava part de mi, que ho tenia dins, en ser excretat es converteix en "l'altre", en quelcom abjecte, execrable, aquesta dialèctica produeix tensions internes, conflictes, tema de l'obra de Kristeva.
Definiriem l’abjecte com l’encreuament de la fòbia, obsessió i perversió.
En aquesta obra Justin Novak es centra en la complaença de l’aspectador mentre observa la figura de porcelana, perfecta, blanca, lluent, però la noia amb tota l'elegància i placidesa del món es talla la pell del braç amb unes tisores.
Transvestite Brides of Christ, 2000
En l'obra de Grayson Perry, guanyador l’any 2009 del British Turner Prize of art, trobem la pràctica del menyspreable partint dels estereotips de bellesa de la ceràmica, proporció, elegància de formes, daurats, esmalts lluents, Perry crea gerros amb una estètica clàssica, però en els que si mirem detalladament, d’aprop, hi descobrim escenes de pedofilia, masturbació i abusos infantils.
EL CONTENIDOR DEL MENYSPREABLE
Un potent punt de partida per a tractar de l’art Abjecte és el contenidor, i la funció de contenir el menyspreable. En aquest cas la ceràmica s’utilitza com una metàfora del cos que conté l’Abjecte o, dit d’una altra manera, com a un recipient per a contenir les excrecions del propi cos.
És a dir, si jo no ho puc contenir, el contenidor ceràmic si que pot .
La sèrie higiene de Marek Cecula simula, d’una banda, un cos contenidor però, de l’altra banda, abocaments, drenatges i contenció de fluids, saliva, orina, excrements o sang extrets del cos.
Marek Cecula
L’any 1996, l’artista Kim Dickley, en la seva sèrie “Lacy D Series” va crear una sèrie d'embuts per a ser utilitzats per dones, per a poder orinar dretes.
EL MENYSPREABLE EN LA TÈCNICA
Un bon exemple és el treball de “Mad Potter” com s'anomenava ell mateix, George Ohr (1857-1918)
En aquella època s’esperava que els ceramistes testimoniessin a través de les seves creacions un excepcional control de la tècnica.
Les seves creacions van ser rebutjades i menyspreades pels seus contemporanis, però avui en dia és considerada la més radical del seu temps.
Buscar el menyspreable en la tècnica, en ella mateixa, convida a una nova i fascinant visió de les obres ceràmiques.
Es manifesta, per exemple, en les creacions destructives de l’artista, que no respecta les normes i les tècniques, les deforma, les esquerda...
Birgit Saupe
Birgit Saupe
L’artista Wilma Bosland, tracta la temporalitat del cos utilitzant la humiditat i plasticitat de l'argila, quan l'argila encara és orgànica i carnosa. Bosland allarga al màxim possible la plasticitat de l'argila causant això la seva fallida, el seu anorreament.
Wilma Bosland
Esquerdes, regalims involuntaris de vernís, deformació provocada per la "memòria de l'argila", errors mentre es treballa amb motlles, tot podria considerar-se menyspreable en ocasions. Però no avui dia, quan "tot s’hi val", fins i tot amb la ceràmica. Per tant, avui dia, què pot ser considerat art abjecte? El menyspreable sorgeix de la cultura i en els nostres dies és una idea subjectiva. La percepció de l'espectador és el que converteix quelcom en menyspreable.
També és cert que un cop que el menyspreable és tractat d'art deixa de ser-ho. Dins de les parets de la galeria deixem d’incomodar-nos quan passem per davant d’una obra sobre la identitat sexual, l'orina, la sang.... Per contra, puc imaginar fins a quin extrem seria preocupantment menyspreable per una comunitat d'edat avançada, radical o tradicional en un món que està en el seu límit de la tolerància.
O bé, què passa amb la ceràmica en el món de l'art? En aquest context, la ceràmica té un gran potencial en la representació de "l'altre", de l'abjecte. Ja es deia que l'art és un llenguatge, i la ceràmica és un dialecte. Fins ara, si situem la ceràmica al costat de l'art, la ceràmica és "l'altre", per no dir l'abjecte!.
DÉU N'HI DO !!!
Cos i art feminista
Veient aquestes peces que has penjat, gairebé m'ha sortit una exclamació de sorpresa. No estic acostumada a veure ceràmica tan valenta, tan descarada, tan trencadora, tan potent... En podria trobar bastants més, de qualificatius. M'alegra veure que hi ha gent que trenca els esquemes establerts!
ResponElimina