Un dia per trencar la rutina, matí, Benicarló, arribem al port està tranquil fa un dia eslèndid, busquem el mercat, en arribar a un lloc nou ens agrada conèixer el mercat.
Els mercats són una festa per a la vista i per a l'olfacte tomàquets de cor de bou, de formes molt irregulars, que recorden un cor, d'un color més rosat que vermell.
Carxofes i més carxofes, just aquestes setmanes els restaurants de la zona fan la Cuina de la carxofa.
A la tarda, després de dinar veure com les barques arriben al port i mica en mica van descarregant la pesca...
Galeres, peludes, pelaies per a mi, molls, verats, escamarlans, cargols, llubines, rapets, pops...
La sal de l'aigua patina la pintura de les barques i li treu games infinites de blaus, turqueses, verds, rovells...
La frescor del gel de blau aparent, inexistent, miratge.
Quan queia el sol, Penyíscola, les barques reposen, queda algun pescador fent-la petar assegut al bar, la mar està tranquil.la també reposa.
Sota el castell, des d'un costerut carreró contemplem la suau posta, blau, rosa, blau...silenci...
Recordo aquestes imatges d'un viatge que vam fer a Penyíscola ja fa uns hiverns... En efecte, els blaus que s'hi troben són una meravella per als ulls!
ResponEliminaI tant Teresa, uns blaus que enamoren.
EliminaM'agrada veure món a través de la teva mirada poètica!
ResponEliminaM'alegra saber que en disfrutes Mariàngela.
Elimina