diumenge, 27 d’agost de 2017

Pa amb cogombre i els peus remullats



En algun moment  vaig sentir a la mama dir: -Per justos que anésssim sempre  vam tenir una gallina generosa i una bleda espontània nascuda  fora de temps. No era allò de, Déu proveirà, no, era una dona intel.ligent i tenia  recursos, s’adaptava a allò que la vida li posava al davant amb tota la dignitat que podia. Encara que mai no va acceptar que la malaltia li prengués dos fills.
Potser l’he vestida ara, la memòria...

Si en voleu llegir més:  http://www.camillaperez.com/?p=5432

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada