En Blau

Laberints

2012-02-24T00:05:00.003+01:00

MATEMÀTIC-ART

Geometria de les estructures laberíntiques

Joan Antoni Blanc

Sala Polivalent del COATT
Rambla President Francesc Macià,6

Tarragona

Fins el 30 d'abril

Les matemàtiques també poden ser art. Com a professional del món del disseny, Joan Antoni Blanc (Tortosa, 1940) domina el llenguatge matemàtic i el fa servir per crear peces d'art inspirades en la mística del laberint. Laberints és una exposició presentada amb anterioritat al taller Cinta Dalmau de Tortosa, ara amb algunes peces noves, el visitant pot anar més enllà de la simple l'observació i jugar amb aquestes, moure-les, fer nous laberints...

recórrer amb els dits els seus passadissos, perdre-s'hi, buscar la sortida...

Blanc explora les formes, les gira, les combina... laberints unicursals, laberints multicursals...

Utilitza, metalls, neoprè adhesiu, poliestirè, fusta...

Algunes obres com la de la imatge superior son planxes de ferro i petites peces imantades que l'espectador pot combinar segons el seu gust.

Fa 3.000 anys es construïen a l'entrada de les coves o els refugis per despistar els mals esperits, durant el cristianisme es posaven al terra de les catedrals perquè els fidels fessin penitència, a partir del segle XIV apareix el laberint lúdic vegetal.

“Els d'abans eren per purgar els pecats i els que aparèixen en èpoques posteriors eren per fer-los”, ironitza l'autor referint-se als laberints multicursals francesos.

Crec que l'exposició mereix una visita.

Troballes

2012-02-19T13:36:00.002+01:00

Durant les habituals passejades matinals de diumenge escorcollo vorals de camins i marges buscant vestigis d'antigues construccions.

M'agrada imaginar-hi la vida que hi ha transcorregut.

Avui entre fenassos han aparegut les restes d'una de les quatre parets d'una pica de vinya.

El marge que limita la vinya constituia una de les parets, aquestes eren revestides de cairons de fang ferruginós vidriat i de tobes de terracuita de les anomenades de la ditada.

En queda molt poc, però m'ha semblat que podia llegir-hi molt.

El turquesa del sulfat de coure, el vermell lluent del cairó, les tres ditades de la toba...

De ben segur la pica va ser revestida amb les restes dels cairons del cup, de les tobes de l'eixoll...

A pocs metres una barraca de pedra seca revestida de morter i amb la cúpula una mica més cònica del que és habitual, aquesta, coberta de lliris que si plou una mica, per Setmana Santa la tenyiran de blau.

Per la forma de la cúpula m'ha fet pensar en els trulli de l'Apulia, construccions de camp també, vivendes temporals, refugis, magatzems amb les parets de pedra i fang i la cúpula de pedra seca, cònica o piramidal.

Trullo de la regió de l'Apúlia.

Darrere la barraca una altra troballa, entre restes d'enderrocs, trossos de lavabo i rajoles diverses algú hi va abandonar el mosaic hidràulic que ja creia massa antiquat pels temps que correm...

De tornada, la bassa, buida, no té sínia que l'ompli, una de les darreres riuades la va descalçar i el propietari la va treure.

El camí és allí, fidel, cada diumenge ens acompanya a fer la passejada.

ART EN ACCIÓ

2012-02-18T01:23:00.002+01:00

Cristina Guzman Traver, amiga ceramista de València, em fa arribar informació sobre l'exposició ART EN ACCIÓ. Ella també hi participa i em demana que en faci difussió, com que la causa s'ho val, així ho faig.

Aquesta exposició recull les obres donades a Acció Cultural del País Valencià per més d’un centenar d’artistes del nostre país, que es posen a la venda per a contribuir al pagament de les multes imposades a Acció Cultural pel govern del president Francisco Camps, de la Generalitat Valenciana, amb motiu de les emissions de TV3 al País Valencià.

Octubre CCC

Sant Ferran, 12

46001 València

(34)963157799

www.octubre.cat

En aquest enllaç podeu trobar informació amb la relació d'artistes participants.

http://www.acpv.cat/artenaccio

La primera orquídia

2012-02-16T12:48:00.001+01:00

Fora l'aigua de les piques es gela...

Dins, les orquídies comencen a obrir-se.

Des de Mèxic

2012-02-13T17:07:00.001+01:00

El dia 2 de febrer escribia aquesta entrada, però fins avui 13 no he tingut les fotos de les peces sortides del curs.

Les carbasses de Maria Gelabert ja van ser protagonistes de l'entrada del 27 de juliol de 2011 d'En Blau

Acabo de rebre aquestes fotografies, me les ha enviades la Maria Gelabert des de Mèxic on ha fet una estada convidada per un taller a donar un curs.

Acompanyant les fotos diu:

-He tingut 12 alumnes, universitaris, professionals, aficionats, tots treballant a ritme “mexicà”, però deunidó…. de la quantitat de peces que s’han fet…

Mèxic, diu, és el país de l’abundància, de “TOT” i en “TOT”, això fa que sigui encantador i t’hi sentis molt i molt bé , és el sí i el no, al matí plou i la tarda fa sol, ara és complicat i en un moment ho clarim tot….i després… ja ho veurem….

És la segona vegada que la Maria imparteix un curs en aquest mateix centre, Taller “CONO 7″ a Xalapa, el taller de la ceramista Ma Teresa Gómez Cantarell

Espero que aviat m’envii imatges de peces acabades.

13.02.2012

Avui m'han arribat

Terra Sigillata Naked

Si en voleu veure més ho podeu fer a :

https://picasaweb.google.com/lh/sredir?uname=memoserrutti&target=ALBUM&id=5704034004007239729&authkey=Gv1sRgCPXz1PX93rDndw&invite=CIb5t44E&feat=email

Bertina Lopes

2012-02-11T20:11:00.002+01:00

Artista autentica, donna coraggiosa e forte, militante antifascista e anticoloniale, la sua produzione artistica è una testimonianza del valore dell’inclusione sociale, della solidarietà umana, della contaminazione culturale e del desiderio di scoprire cose sempre nuove e diverse. Agostino Bagnato

Pintora i escultora moçambiquesa, també cursà estudis de ceràmica, nascuda a Lourenço Marques, actual Maputo.

De pare portuguès i mare moçambicana va morir ahir 10 de febrer a l'edat de 88 anys a Roma ciutat on vivia des del 1964 quan empesa per qüestions polítiques per una banda, règim d'Antònio Salazar i per haver aconseguit una beca de la Fundação Calouste Gulbenkian per altra se'n va a Roma on residirà fins el dia de la seva mort. La seva darrera aparició pública fou a la Biennal de Venècia del 2011 .

El contacte amb la poesia de Noémia de Sousa i de José Craveirinha fa que la temàtica dels seus quadres cada cop sigui més de crítica social i política.

En ocasions el seu nom apareix al costat de la mexicana Frida Kalho dues vides molt diferents, però amb traços comuns molt forts, sobretot qualitats pictòriques i humanes.

A Roma, casa seva va ser punt de trobada d'artistes, intel.lectuals, polítics, Graça Machel, Joaquim Chissano ( president de Moçambic 1986-2005 ), Carlos Veiga, Màrio Soares, Nelson Mandela, Carlo Levi, amb qui tenia també gran amistat deia d'ella que havia inventat un nou idioma el "bertinès", que només és d'ella, barreja de portuguès i italià.

Os Três Momentos

As Luzes e as Chaminés das Fábricas

En els darrers temps la seva pintura tenia el jazz com element inspirador.

Les seves teles volien ser partitures de jazz com símbol actiu de síntesi entre cultures i ètnies interpretades harmoniosament com un art lliure de pressions nacional-culturals i polítiques.

Podeu trobar més informació:

http://ma-schamba.com/imprensa-mocambique/paola-rolleta/bertina-lopes-por-paola-rolletta/

St. Valentí

2012-02-10T23:49:00.004+01:00

Mai no he celebrat St. Valentí, als EEUU ho és una festivitat molt celebrada, dies abans publicitat i aparadors fan que aquell que potser no ho recordava ho faci, cors i més cors ....

Gràcies a aquest costum, en un bloc que habitualment segueixo he descobert l'obra d'una artista que m'ha semblat interessantíssima, Kate MacDowell.

Venus, 9”x14”x9”, hand built porcelain, cone 6 glazes, acrylic gel, halogen light, wiring, 12/2006

És un cor, però no és un cor dels que habitualment es veuen en aquesta data.

L'obra de Kate MacDowell vol plasmar la relació que té la nostra conducta envers el medi ambient amb els factors d'estrés com el canvi climàtic, la contaminació tòxica o els cultius trangènics.

Trobem elements vinguts de la mitologia i la història de l'art, Micenes, Grècia Clàssica, Renaixement italià...

Ha fet un exhaustiu treball per conèixer a fons l'anatomia dels éssers que representa, tan animals com vegetals i tot i que els temes en ocasions podrien semblar morbosos o macabres penso que són plens de poesia.

Tot això que és prou seriós i dramàtic, ho tracta en ocasions amb una bona dosi d'humor.
Kate MacDowell ha aconseguit l'equilibri, ha sabut expressar de manera sàvia i fascinant allò macabre i dramàtic, hi té molt a veure el material escollit, la porcellana, amb les cognotacions que aquesta té de material noble, dur encara que fràgil, delicat, pur, bell... fa que la seva obra no deixi indiferent ha sabut comunicar una reflexió radical entorn de temes com la mort, la vida, la natura i el paper de l'home en en el cosmos.

Taking Root, 4 ½"x4"x½", hand built porcelain, cone 6 glaze, 3/2009

En algun moment veient les seves porcellanes he sentit el que de nena a Montserrat sentia davant els ex-vots, braços, mans, cames, cors de cera... aquesta dualitat de sentiments rebuig pel morbós i macabre i atracció, curiositat ... pels sentiments fets matèria que representen.

En cada obra, la unió entre home i natura es mostra com una fricció, una relació conflictiva que produeix un malestar provocat en adonar-nos que som vulnerables som víctimes de les nostres pràctiques destructives.

Casualty, 15"x9"x3", hand built porcelain, cone 6 glaze, 2/2009

El crani humà dins el cap del conill ens diu ben clar que allò que fem al medi ens ho fem nosaltres mateixos

Granotes disseccionades, cossos en descomposició, llobes alletant humans, conills amb mascaretes antigàs...

First and last breath, 11"x9"x12", hand built porcelain, mixed media, 1/2010

Una granota amb vuit potes gestant un fetus humà...

The god of change, 12“x10 ½ “x2“, hand built porcelain, cone 6 glaze, 1/2011

Vaja, tota una troballa a partir d'un cor de St. Valentí.

És interessant l'entrevista al bloc:

http://scienceblogs.com/bioephemera/2011/09/kate_macdowell_bloodless_butch.php

Barraques

2012-02-10T08:34:00.001+01:00

A un costat de la vinya, la barraca, la porta em convida a entrar, una porta amb cos de fusta i vestit de xapes reaprofitades de bidons, preciosa.

Amb una mica de recança l’ empenyo lentament, tement que algun ocell, dragó o altre bestiola em sobressalti, però no, només hi ha una colònia de cargols, bovers i cristians companys de letàrgia.

Les baves seques dibuixen camins platejats per la porta, rovell porta, rovell cargol, marró… simfonia de marrons…

Més enllà, en un forat a la paret, unes tisores i una maquineta d’afaitar, algú, una nit, solitari com el cargol hi devia trobar refugi, o potser en van ser moltes de nits ,tristes i buides…

Les barraques han estat generoses amb els qui per trobar un món millor han passat dies sense una feina, un llit, una taula…

Un privilegi

2012-02-07T16:45:00.000+01:00

Riera de Banyeres, fotografia Ton Barnadas.

Ben mirat, que en sóc d’afortunada!…surto de casa, faig deu passos, però deu, com els dits de les dues mans i em trobo amb aquest espectacle.

Des de l'1 de febrer, el blog En Blau forma part de la nova pàgina web, per seguir-lo ho haureu de fer a: www.camillaperez.com i anar a:

BLOG, En Blau.

directament a:

http://www.camillaperez.com/?page_id=5

Espero comptar amb la vostra companyia i si ho voleu, els vostres comentaris.

Parets mitgeres

2012-02-06T22:41:00.007+01:00

Parets mitgeres, ceràmica.2011.Camil.la Pérez Salvà

Des de l'1 de febrer, el blog En Blau forma part de la nova pàgina web, per seguir-lo ho haureu de fer a: www.camillaperez.com i anar a:

BLOG, En Blau.

directament a:

http://www.camillaperez.com/?page_id=5

Parets mitgeres, ceràmica. 2011.Camil.la Pérez Salvà

Espero comptar amb la vostra companyia i si ho voleu, els vostres comentaris.

Parets mitgeres.Ceràmica. 2011.Camil.la Pérez Salvà

NOVA ADREÇA.

2012-01-30T02:17:00.002+01:00

Racó en blau, Casa d'Apel.les i Nicole Fenosa.

Demà farà un any vaig publicar la primera entrada a En Blau.

En aquest temps he rebut gairebé 13.000 visites, no m'ho hagués pensat mai.

Gràcies a tots els que d'una manera continuada o esporàdica seguiu el blog i hi deixeu els vostres comentaris és molt gradable saber que a l'altra banda de la pantalla hi ha algú, que et llegeix, que t'escriu comentaris, que amb la seva opinió pot ajudar a matisar la teva.

A partir de l'1 de febrer, el blog En Blau formarà part de la nova pàgina web, per seguir-lo ho haureu de fer a: www.camillaperez.com i anar a:

En Blau.

directament a:

http://www.camillaperez.com/?page_id=5

Els que ja el seguiu haureu de canviar la URL.

Espero comptar amb la vostra companyia i si ho voleu, els vostres comentaris.

Troballes ceràmiques entre ceps

2012-01-28T19:23:00.001+01:00

Tot fent camins entre vinyes m'agrada ensopegar amb la ceràmica, cosa bastant habitual.

El que no ho és tant és ensopegar en terres penedesenques amb grans gerres manxegues, en alguna hi ha gravat l'origen, Villarrobledo, Centro de interpretación de la alfareria tinajera Villarrobledo, altres són de Tomelloso ( un cop al portal clicar Cuevas).

Són gerres de dimensions espectaculars amb processos de confecció ben complicats.

En el llibre , Cerámica popular española de J.Llorens Artigas, J. Corredor Matheos i fotografia de F. Català Roca, 1970, expliquen la visita a Colmenar de Oreja, important centre de producció junt amb Villarrobredo d'aqestes famoses gerres i constaten que queda poca activitat ja que les bodegues actuals ja no les utilitzen.

Per fer una gerra d'aquest tipus, les de mida gran, es necessiten uns 2.000 quilos de fang, i arriben fins a uns 5m. d'alçada.

Es construien per segments, aros, començant lògicament per la base.

En l'actualitat se'n fan de mida petita sobretot per decoració.

Entrada a Cal Insenser, propietat de les Bodegues Vallformosa on trobem les gerres escampades entre vinyes

Al peu d'una sínia abandonada, el càntir que tan fresca conservava l'aigua,de ceràmica decorada amb la tècnica de la sotacoberta.

I en un pal d'electricitat un aïllant de porcellana esmaltat.

La ceràmica sempre present.

A la vora de la mar

2012-01-27T01:07:00.002+01:00

Un dia per trencar la rutina, matí, Benicarló, arribem al port està tranquil fa un dia eslèndid, busquem el mercat, en arribar a un lloc nou ens agrada conèixer el mercat.

Els mercats són una festa per a la vista i per a l'olfacte tomàquets de cor de bou, de formes molt irregulars, que recorden un cor, d'un color més rosat que vermell.

Carxofes i més carxofes, just aquestes setmanes els restaurants de la zona fan la Cuina de la carxofa.
A la tarda, després de dinar veure com les barques arriben al port i mica en mica van descarregant la pesca...

Galeres, peludes, pelaies per a mi, molls, verats, escamarlans, cargols, llubines, rapets, pops...

La sal de l'aigua patina la pintura de les barques i li treu games infinites de blaus, turqueses, verds, rovells...

La frescor del gel de blau aparent, inexistent, miratge.

Quan queia el sol, Penyíscola, les barques reposen, queda algun pescador fent-la petar assegut al bar, la mar està tranquil.la també reposa.

Sota el castell, des d'un costerut carreró contemplem la suau posta, blau, rosa, blau...silenci...

Barraques de vinya

2012-01-22T21:37:00.000+01:00

La passejada pel terme municipal de St. Jaume dels Domenys concretament per la zona de Can Pau, La Carronya, Cornudella, Lleger i els Arquets m’ha donat la possibilitat de recollir imatges de diferents contruccions destinades a usos agrícoles.

Des d’aquesta amb un sistema de recollida d’aigües pluvials amb cisterna i pica per preparar la calç, el sulfat de coure i altres productes, menjadora pel cavall, foc a terra…

a aquesta en pedra seca

de pedra, arrebossada de morter, en la meva opinió una llàstima.

La porta d’aquesta darrera, una verdadera obra d’artesania sostenible, feta amb planxa d’un bidó i altres recipients metàl.lics.

d’obra

o aquesta darrera, una vella roulotte pintada de blauet, no és el mateix però si que les funcions són les mateixes.

Les vinyes ara descansen podades agafant forces per brotar amb renovada saba.

L'ART ABJECTE / LA CERÀMICA

2012-01-20T03:28:00.010+01:00

Orly Nezer és una artista israeliana guanyadora entre altres del tercer premi a la V Biennal Internacional de Ceràmica del Vendrell, 2009, amb l'obra Fence installation.
Màrius Domingo en va ser l'autor del text. més informació

fence installation

És també una teòrica de l'art.

Darrerement he llegit un article seu sobre l'anomenat Art abjecte, que no per no volgut, m'ha semblat menys real, la conclusió a la que arriba de la relació ceràmica/art és desalentadora.

Les arrels de l’art abjecte diu, es troben en les obres dels artistes surrealistes de principis del s.XX. Però no va ser fins als seixanta, amb la irrupció de l’art femení, que allò menyspreable comença a tenir un lloc important en la pràctica artística.
Les funcions del cos femení són particularment menyspreades per l’ordre social patriarcal.
L’abjecte mina la identitat, el sistema, no respecta fronteres, posicions ni normes.
La pràctica de l’art abjecte utilitza generalment materials que són considerats de baixa qualitat, està obsessionat amb òrgans prohibits, en transgredir els patrons, fragmentació, penetració i voyeurisme, intertextualitat, l'utilització de símbols culturals i religiosos, frases traumàtiques, actes rituals, interpretacions teològiques de caire feminista .
Expressions artístiques que contenen diverses vesants de crítica cultural: política, social, de gènere i religiós.

L’any 1993, al Whitney Museu de Nova York, va acollir una exposició titulada L’art abjecte: Repulsa i desig en l’art americà, que va donar a conèixer l’expressió Art abjecte arreu del món .

Júlia M. Kristeva en el llibre Poder de l'horror, fa un assaig sobre l'abjecció.
Les secrecions, fluids humans, allò que formava part de mi, que ho tenia dins, en ser excretat es converteix en "l'altre", en quelcom abjecte, execrable, aquesta dialèctica produeix tensions internes, conflictes, tema de l'obra de Kristeva.
Definiriem l’abjecte com l’encreuament de la fòbia, obsessió i perversió.

Justin Novak

En aquesta obra Justin Novak es centra en la complaença de l’aspectador mentre observa la figura de porcelana, perfecta, blanca, lluent, però la noia amb tota l'elegància i placidesa del món es talla la pell del braç amb unes tisores.

Grayson Perry

Transvestite Brides of Christ, 2000

En l'obra de Grayson Perry, guanyador l’any 2009 del British Turner Prize of art, trobem la pràctica del menyspreable partint dels estereotips de bellesa de la ceràmica, proporció, elegància de formes, daurats, esmalts lluents, Perry crea gerros amb una estètica clàssica, però en els que si mirem detalladament, d’aprop, hi descobrim escenes de pedofilia, masturbació i abusos infantils.

Juz Kitson

EL CONTENIDOR DEL MENYSPREABLE

Un potent punt de partida per a tractar de l’art Abjecte és el contenidor, i la funció de contenir el menyspreable. En aquest cas la ceràmica s’utilitza com una metàfora del cos que conté l’Abjecte o, dit d’una altra manera, com a un recipient per a contenir les excrecions del propi cos.
És a dir, si jo no ho puc contenir, el contenidor ceràmic si que pot .
La sèrie higiene de Marek Cecula simula, d’una banda, un cos contenidor però, de l’altra banda, abocaments, drenatges i contenció de fluids, saliva, orina, excrements o sang extrets del cos.

Marek Cecula

L’any 1996, l’artista Kim Dickley, en la seva sèrie “Lacy D Series” va crear una sèrie d'embuts per a ser utilitzats per dones, per a poder orinar dretes.

EL MENYSPREABLE EN LA TÈCNICA

Un bon exemple és el treball de “Mad Potter” com s'anomenava ell mateix, George Ohr (1857-1918)
En aquella època s’esperava que els ceramistes testimoniessin a través de les seves creacions un excepcional control de la tècnica.
Les seves creacions van ser rebutjades i menyspreades pels seus contemporanis, però avui en dia és considerada la més radical del seu temps.

Buscar el menyspreable en la tècnica, en ella mateixa, convida a una nova i fascinant visió de les obres ceràmiques.
Es manifesta, per exemple, en les creacions destructives de l’artista, que no respecta les normes i les tècniques, les deforma, les esquerda...

Birgit Saupe

L’artista Wilma Bosland, tracta la temporalitat del cos utilitzant la humiditat i plasticitat de l'argila, quan l'argila encara és orgànica i carnosa. Bosland allarga al màxim possible la plasticitat de l'argila causant això la seva fallida, el seu anorreament.

Wilma Bosland

Esquerdes, regalims involuntaris de vernís, deformació provocada per la "memòria de l'argila", errors mentre es treballa amb motlles, tot podria considerar-se menyspreable en ocasions. Però no avui dia, quan "tot s’hi val", fins i tot amb la ceràmica. Per tant, avui dia, què pot ser considerat art abjecte? El menyspreable sorgeix de la cultura i en els nostres dies és una idea subjectiva. La percepció de l'espectador és el que converteix quelcom en menyspreable.
També és cert que un cop que el menyspreable és tractat d'art deixa de ser-ho. Dins de les parets de la galeria deixem d’incomodar-nos quan passem per davant d’una obra sobre la identitat sexual, l'orina, la sang.... Per contra, puc imaginar fins a quin extrem seria preocupantment menyspreable per una comunitat d'edat avançada, radical o tradicional en un món que està en el seu límit de la tolerància.
O bé, què passa amb la ceràmica en el món de l'art? En aquest context, la ceràmica té un gran potencial en la representació de "l'altre", de l'abjecte. Ja es deia que l'art és un llenguatge, i la ceràmica és un dialecte. Fins ara, si situem la ceràmica al costat de l'art, la ceràmica és "l'altre", per no dir l'abjecte!.

DÉU N'HI DO !!!

Cos i art feminista

Pacientment s'esperen

2012-01-18T01:24:00.001+01:00

Totxos refractaris

Poc abans de ser enderrocada l'any 2006 la fàbrica de Cal Miret, em van donar l'oportunitat de recuperar totxos refractaris que havien format part dels forns, de fa molts anys em balla pel cap la possibilitat de construir-me un petit forn de llenya.
Aquesta indústria, la més important de les moltes que El Vendrell ha tingut al llarg de la seva història dedicades a la ceràmica, feia rajoles que exportava a molts països fins i tot va tenir una factoria al Brasil.
Una de les rajoles que més anomenada tenia és la típica rectangular, vermella, coneguda, encara ara en molts llocs com la rajola del Vendrell.

Són refractaris fets a Torredembarra, a la fàbrica Refractaris Llovet, tal com està marcat a cada peça EXTRA LLOVET.

Industrias Miret, SA (1941-2003)

L'enderrocament

4 artistes italians

2012-01-15T13:26:00.006+01:00

Divendres 13 a la Sala d'exposicions Municipal del Portal del Pardo del Vendrell es va innaugurar l'exposició:

4 artistes Italians

L'exposició es podrà visitar fins el 12 de febrer

Ceràmica, llibres, tèxtil, paper, fotografia....

Quatre artistes, professors tots ells d'un centre d'ensenyament d'art a Castellamonte, prop de Turí.

Sandra Baruzzi.Fotografia

Sandra Baruzzi, presenta en aquesta ocasió fotografies, fotografies impreses sobre paper presentades de forma molt innovadora, sobre teles de colors vius, negre, vermell, el paper en el que ha imprès la fotografia el plega, entra surt, amaga, ensenya, de manera que dona encara més força a la imatge.

El cos humà el veu com un lloc, una casa, un contenidor ple de tots els aspectes que té la vida de qualsevol.

En la conversa que vam mantenir em comentava, jo visc al 2012 i incorporo al meu llenguatge tot allò que el progrés m'ofereix, noves tecnologies, nous materials...

Treballa també la ceràmica i li agrada molt la poesia, té uns quants llibres publicats.

Dimore dell'anima. Ceràmica.Sandra Baruzzi

Loredana Seregni, ens ensenya una col.lecció de teles, teles fines com les fines batistes amb que embolcallem els nadons, amb paraules de la pròpia artista, sedes i altres teixits suaus, transparents i lleugers que deixen travessar la imatge d'una cara a l'altra com si d'una porta oberta es tractés, portes, portes de diferents països que ella, incansable viatgera ha plasmat en les teles.

Crea un espai especial i màgic convidant-te a entrar, sortir, tafanejar, imaginar....

Roberto Zanello, el paper sigui quin sigui i les teles de qualsevol fibra li serveixen per expressar a Roberto Zanello el seu interés pel pas del temps i per l'emprempta que aquest deixa en els objectes.

Els laberints,dels quals en podrem veure alguns a l'exposició és també un tema que treballa.

Roberto Zanello. Laberints en paper.

Guglielmo Marthyn, es deixa emportar per l'encant de les joguines de fusta record de la seva infantesa a la Vall d'Aosta i pels temes relacionats amb la vida del circ, els pallassos, la dona canó, l'home que menja foc, equilibristes, acròbates...

Tot un món de records que prenen formes estilitzades que fàcilment ens acosten a la realitat, peces esmaltades en part amb vius colors i en altres només amb òxid.

Guglielmo Marthyn.Transumanza. Ceràmica

Guglielmo Marthyn. La donna canone. Ceràmica

Guglielmo Marthyn i Sandra Baruzzi treballen en col.laboració en ocasions, com és el cas del projecte Raconti di Terre. Museo della Ceramica. Palazzo dei Conti Botton de Castellamonte.

Tunísia / Egipte / Ceràmica

2012-01-09T20:40:00.004+01:00

Si ja és difícil trobar exposicions de ceràmica contemporània no cal dir que més ho és trobar-ne de ceramistes de països com Tunísia o Egipte.
Feia temps que els convenia ordre i neteja als prestatges on exposició rere exposició vaig guardant catàlegs i invitacions d'exposicions que visito, avui ha estat el dia.
De bon matí m'hi he posat, m'agrada fer-ho amb calma, recordant-les una a una.

M'ha caigut a les mans un petit catàleg de l'any 1975, al maig, al Palau de la Virreina exposaven tres ceramistes tunisians, de la regió de Sfax, dic ceramistes perquè a Barcelona van aprendre ceràmica, però la seva formació d'origen era bàsicament pictòrica. Havien estat becats per ampliar estudis a l'Escola Massana, era l'any en que jo els hi acabava .
Ben Arab Ridha, Jmal Hachmi i Yangui Mohamed.
És una de les exposicions de les que guardo un record més clar.

A l'any 2000 l'Institut Català de la Mediterrània amb la col.laboració de l'Instituto Egipcio de Estudios Islámicos va organitzar l'exposició del ceramista egipci Samir El-Guindi.

Al febrer de 2001 era el Museu de Ceràmica de Barcelona on s'exposava ceràmica de Khaled Ben Slimane, tunisià de la regió de Nabeul, regió de forta tradició ceramista. En el seu moment, també va ampliar estudis a l'Escola Massana i més tard al Japó, influència molt manifesta en la seva obra

A veure si aviat tinc la sort de poder-ne veure alguna altra.

Les imatges no són massa bones, són tretes dels catàlegs.

Poesia

2012-01-07T13:28:00.002+01:00

Tinc una estrella de sang. Ceràmica.

Fa un parell de dies la Nati Soler em feia arribar aquest enllaç:
http://www.xiptv.cat/l-ultima-troballa/capitol/nati-soler-i-teresa-costa-gramunt

i em deia: ...és una entrevista a algú que et sona .

I tant que em sona, una bona entrevista a dues bones poetes:

Teresa Costa-Gramunt i Nati Soler poetes a les que tinc la sort de conèixer i en ocasions col.laborar.

Primer poema, aquest en prosa, d'Alba i cendra a París

Un xiscle de gavina esquinça l’aire quiet.
La solitud m’estreny el pit, l’ofega. Ens havíem estimat, i ara el temps del mannà amorós s’escola com l’arena en el rellotge del temps. La platja de l’ànima és deserta, l’aigua del mar contaminada: ni somnis, de peixos vius que ens alimentin.
Com Ariadna he fet niu en el plor, la desolació habita la meva illa.
“Fuig”, em diu Eros a cau d’orella.
“Salva’t”, em diu Hèlios dalt del carro de foc.
No em puc moure. Em sento les cames sense ossos. La tempesta de vent, ahir, va ser tan forta que va ensorrar la casa que havíem alçat.

Tinc una estrella de sang
Nati Soler Alcaide

Plou contra la mà oberta.
Serrats els peus,
el cos es fa olorosa columna de fusta
amb els nusos cremats
i la pell allisada
per cisellar tots els noms
pels quals hauríem d'anar a la deriva,
deixant-nos corcar la carn
pel fibló de cada mot
i esdevenir palmell
a l'espera d'entomar els teus ulls
fets estrella de sang.

Aquest poema pertanyent al poemari Les dents de la pluja
era un dels que van formar part de l'exposició Les dents del gat, del Grup Polièdric i que Nati Soler va reescriure en el poemari Les dents de la pluja.
La imatge que il.lustra l'entrada és l'obra ceràmica que vaig fer fent referència a aquest poema.

Les dents de la pluja (blog de Josep Ma Balbastre)

Si cliqueu POESIA en el núvol d'etiquetes podreu veure altres entrades que parlen del tema.

Any Nou

2012-01-01T13:13:00.001+01:00

S'ha aixecat un dia esplèndid, clar i d'agradable temperatura, amb els guarniments de la nit de Cap d'Any i moltes ganes de disfrutar del sol, hem donat el nostre toc personal a algunes de les pedres que fa uns dies vam recollir a la Riera de Marmellar.

De fons el Concert d'Any Nou des de Viena, aquest matí no seria el mateix sense la música de la família Strauss...

BON ANY 2012

2011-12-31T14:11:00.001+01:00

El roser del pati reb el nou any amb el millor que sap donar.

Amb els millors desitjos.

Jame's Band Family

2011-12-23T14:04:00.015+01:00

En alguna ocasió he parlat del grup Jame's Band Family del Vendrell.

El nadal passat ja van versionar, al seu ritme, una popular nadala i enguany ho han fet amb White Christmas de Bing Crosby a ritme de swing ... si els voleu escoltar....

Mira quin grup he descobert!

2011-12-23T12:56:00.001+01:00

Considero que els meus fills tenen bon gust musical i allò que em diuen que escolti ho faig de bon gust, generalment em satisfà, fa una estona m'ha arribat un correu, Asumpte: Mira quin grup he descobert!....

Es diu The Low Anthem

http://youtu.be/nKUo1HHfpUY

Llibre d'artista

2011-12-19T01:43:00.005+01:00

D'estudiant, amb l'economia sota mínims, m'era igual en la llengua que estessin escrits els llibres d'art, buscava imatges.... les dues nenes de la imatge, em van captar l'atenció a l'instant, era al Passeig de Gràcia, remenava entre piles de llibres i aquest se'm va obrir per aquesta pàgina, Mary Cassat , Les germanes, la seva mirada es va creuar amb la meva , no podia deixar de mirar-les era l'any 1972.

No fa massa dies em va tornar a caure a les mans i vaig sentir la necessitat de fer-ne alguna cosa ... manipular-lo, vestir-lo....

Aquests darrers dies hi estic treballant, el pinto, hi enganxo, el transformo, dono a les pintures que més m'agraden un escenari especial....li construeixo una casa a La dona que llegeix de Renoir...

Tenyeixo amb boira blava La inundació a Port-Marly d'Alfred Sisley...

Pinto les parets de la noia que prepara el cafè de l'esmorzar de Camille Pissarro, de blauet...

Faig que les ballerines d'Henri de Toulouse Lautrec es vegin a travers d'una finestra...

La idea és convertir-lo en el que se'n diu Llibre d'artista.

El llibre d'artista és un llibre ideat i treballat com a obra d'art original, ja sigui única o d'una edició molt limitada.

El llibre es converteix en un suport més i pot estar format per apunts, pintures, anotacions personals, fotografies, retalls, i manipulacions diverses, com és el cas.

..L'únic que aconseguim és que la bombolla de l'art contemporani continuï enlairant-se i distanciant-se cada cop més de la latitud humana...A. Mercadé

2011-12-15T09:36:00.009+01:00

Un paradigma està constituït pels supòsits teòrics generals, les lleis i les tècniques per a la seva aplicació que adopten els membres d'una determinada comunitat científica.

Plensa

En el darrer número de Bonart, Albert Mercadé escriu un article que m'ha sembla molt valent i amb el que estic molt d'acord.

Partint de l'exposició: La qüestió del paradigme. Genealogies de l'emergència en l'art contemporani a Catalunya, Albert Mercadé es fa una sèrie de preguntes i manifesta el seu punt de vista, parlem clar, diu i realment ho fa, més clar impossible.

...l'exposició és desencoratjadora: Un immens frigorífic visual on manca la tensió creativa, el compromís conceptual, la transgressió visual, la ironia desestabilitzadora, picades d'ullet a la tradició contemporània de l'art...

Considera que no és una selecció eclèctica d'artistes emergents sinó d'una facció ben delimitada, no representativa de l'art emergent català.

Baix nivell general d'obres presentades del qual no només en responsabilitza els autors també els seleccionadors lògicament.

Les obres dels artistes referencials en general desmereixen la seva grandesa... parla d'Eulàlia Valldosera i Carlos Pazos per exemple, es pregunta com és que cap d'aquests emergents a agafat com referent a Antoni Llena, Francesc Torres, Muntadas...en el cas de la fotografia a Txema Madoz, Joan Fontcuberta.

Com és que no són referents, Chancho, Artigau, Plensa...

Es premien precipitadament els joves talents, subvencionen amb massa lleugeresa catàlegs i grans exposicions.

L'únic que aconseguim és que la bombolla de l'art contemporani continuï enlairant-se i distanciant-se cada cop més de la latitud humana.

La cocció de l'art és lenta i soferta, abans que improvitzada i lúdica.

Valdria més invertir a diagnosticar les errades a les escoles d'art, a la crítica d'art, als espais d'art... tot per cert sufragat entre tots.

Quin model proposem als joves estudiants de Belles Arts?

Encetem una altra dècada de neoconceptualisme oficial, gris a Catalunya?

Aquesta entrada és gairebé la transcripció de l'article d'A. Mercadé, però us aconsello la lectura íntegra.

Nadala

2011-12-10T15:52:00.001+01:00

Que s'acosta el solstici ens diuen el tímid, rosat capcot del bruc d'hivern....... la corona, blauet de fuixarda

el roig bereber del llentiscle...

la seca mata, ara fines ales d'àngel, que anuncia la vinguda....

allà lluny en un estable...d'aquell Nadó que tant de bé ens vol.

El mar

2011-12-08T13:02:00.000+01:00

Un passeig ran de mar un matí de tardor és revitalitzant, equilibrant...

les petjades que deixem a la sorra són tan efímeres i nosaltres tan superbs...

TERRA

2011-12-07T08:06:00.001+01:00

Sèrie "Finestres" la Terra des de la finestra, ceràmica esmaltada. Camil.la Pérez Salvà

La Fundación Hervás Amezcua per a les Arts, amb la col.laboració de l'Ajuntament de Gavà ha organitzat l'exposició TERRA.

S'innaugurarà Dimarts 13 a les 18:30 a la Sala d'Exposicions Biblioteca Josep Solé Vidal.

EL CONSTANT ESPERIT DE LA TERRA

Simbòlicament,la terra s’oposa al cel, ja que aquest és actiu i aquella resulta

passiva. Enrealitat és un dir, ja que de la terra vénen la fecunditat i la continuació deles

espècies.Sense haver-hi terra els humans –que la portem en els nostres gens i fins en el

genèric nomque ens hem atribuït– mai no hauríem existit. Som, segons la Bíblia, fets

d’argila; ala terra tornarem quan sigui l’hora de la nostra mort, i ben terrenals són les

nostresdiversesmanifestacions.

Gràcies a l’Ajuntamentde Gavà que, amb aquest és el vuitè any que encarrega

a la Fundació Hervás Amezcua l’organitzaciód’una exposició en la qual s’agermanin moltes

arts-pintura, escultura, ceràmica, poesia...- tenim ocasió de copsar com diversoscreatius

hanpresentat obres en les quals glossen les moltes maneres com es manifesten l’aigua,el

vent i elfoc entre nosaltres. Totes són forces de la Natura; i és ara i aquí, amb laTerra,

inspiradorade tots els qui s’apleguen a la sala d’exposicions de la Biblioteca Josep Soler

Vidal, llocde cordial acollida, on podem veure com la geogènia –filla i hereva de ladeessa

Gea, quedonànoma laTerra– no és tan sols una ciència, sinó una manera espiritual d’ésser.

LaTerra ésper a nosaltres la substància universal, fins i tot en aquests temps, en elsquals la

conquestadel cosmos és la gran fita. I la necessitem, tal com ja va dir el pare Homer enun

dels seuscants,mentrela saludava com a filla de Zeus i esposa de l’estelat Cel. Llavors,quan

tot just elséssers humans començaven a donar tot el seu alt significat a les arts, ja la

declaravamare de tot el que existeix. Perquè el que hi ha, i els qui ho veiem noentenem, és

comsinohifos.

En realitat,vivim en un pa de terra, cohesionat per les arrels de les herbes, que

s’aixeca llaurant-loo cavant. És allò que en diem una gleva, en que cadascú de nosaltres

llaurem icavem per tal que, com a resultat del nostre esforç, personal i col·lectiualhora, en

quedi unaobra tan ben feta com sigui possible. I és això el que aquí, sota el nomTerra,han

fet elsartistes que hi exposen. Han produït formes vives, que van més enllà de la

materialitatd’unes acurades realitzacions artístiques, a fi que tinguem la satisfacció de

participar en un constantrenaixement de les formes i de l’esperit que els impulsa.

JosepM.Cadena

L'exposició, comissariada per Josep Ma Cadena mostrarà obra de:

Dolors Oromí, Tapís
Narcís Comadira, Pintura
Jorge Egea, Escultura
Margarida Garcia-Andreu, Pintura
Carles Duarte, Poesia
Antonio Hervás Amezcua, Pintura
Concha Ibáñez, Pintura
Paloma González, Pintura
Carme Ollé, Fotografia
Vinyet Panyella, Poesia
Camil.la Pérez Salvà, Ceràmica
Daniel Riera, Fotografia
Marta Pessarrodona, Poesia
Josep Ma Subirachs, Escultura
Miguel Viribay, Pintura
Mamen Zaera, Escultura

Participo en aquesta col.lectiva amb obres de la sèrie: Finestres, dues de les quals il.lustren aquest post.

Visita guiada a l'exposició
Un passeig pel món de la creativitat,de la mà dels artistes
Dissabte 14 de gener de 2012, a les 19 h.
.
Música en directe.
A càrrec del pianista i compositor Xavi Pardo.
Dissabte 14 de gener de 2012, a les 20 h.

Sala d'Exposicions Biblioteca Josep Solé Vidal

Pl. de Jaume Balmes s/n

Gavà

De dimarts a dissabte:

Matins de 10:00 a 14:00

De dilluns a divendres:

Tardes de15:30 a 21

Dissabte de 15:30 a 19:30

Del 13 de desembre al 31 de gener

Pla de mar

2011-12-06T13:02:00.004+01:00

9 del matí, matí clar i amb bona temperatura, agafem direcció mar, les vinyes es despullen

travessant la riera i agafant el camí amb direcció Calafell, trobem el pèlag, és una cavitat en un rocallís que conserva l'aigua durant temps, després de la pluja, el bosc és espès, no permet entrar-hi sense esgarrinxar-se, malhauradament no és brut de vegetació només, és BRUT de deixadesa humana.

Colònies de margallons, pins, arítjols, llentiscles, romanís...

marges perfectes i les paral.leles infinites que il.luminen les nits fosques travessant cel,vinyes i boscos,

St Vicenç de Calders entre les fulles d'atzavara...

La descoberta del dia .... figues de moro

construccions abandonades que la natura vesteix....

Els tresors trobats:

Una porta d'un comptador d'aigua, un tros d'una rajola decorada sobrecoberta,

el broc gros d'un càntir coronat de verd i el colze d'una canonada de terrissa vernissat a l'interior.

Una passejada fructífera.

2011-12-04T18:00:00.005+01:00

Artenfira

del 3 de desembre al 7 de gener

divendres, dissabtes i festius

de 6 a 9 del vespre

Taller Cinta Dalmau

C/ Ciutat, 7 (passatge Franquet)

Tortosa

http://tallerdecintadalmau.blog

josep bahima ana polo

camil·la pérez salvà laia algueró

cinta dalmau mentxu pérez llorca

cinta forés

ester besolí mikel paton mikel borràs

jaume rocamora palmira rius

joan antoni blanc pep casals

joan escudé rst restauració

joan galiana sara doménech

joan panisello vito

joan salvat xavier dalmau

Què és art, què és artesania?

2011-12-03T07:58:00.003+01:00

En ladefinició d’Art del DIEC2, una de les accepcions diu:

3 3 [AR] arts majors Tradicionalment, la pintura, l’esculturai l’arquitectura.
3 4 [AR] arts menors Tradicionalment,l’argenteria, la ceràmica, la marqueteria, l’enquadernació, el gravat,l’ebenisteria, el mosaic, etc.

Quan feiasisè de batxillerat, a Història de l’Art al final de cada tema sempre hi haviaun apartat, tractat com apèndix, que deia: Artes menores; la major part devegades passava per alt, la professora deia:- Això no entrarà a l’examen…

Ara aquestesdisciplines “menores” són sota el paraigües de l’artesania.

No hoentenia llavors i segueixo sense entendre-ho ara.

He vistobres que les classificarien dins de l’apartat Arts Majors, pintura, escultura,arquitectura… que són artesania i he vist obres que es considerarien ArtsMenors que les trobo art.

Com més hireflexiono i en parlo més m’adono que estan molt entrellaçats.

Fent cerquesen diferents diccionaris i enciclopèdies veig que els estudiosos també tenendubtes, perquè no es defineixen hi passen de puntetes sense dir gairebé res.

Diferentsdefinicions d’artesania:

Producció d’objectes fets a mà. Un panellet per exemple? Un ninot de neu, unatruita? un retaule,un vitrall? tot és “fet a mà” però no tot és artesania.

Producció d'obres decoratives o ambpretensions artístiques fetes a mà i amb repetició de peces. Si no es repeteixen, no és artesania?

Producció o obra menestral, feta a mà.Caldria saber què s’enten per obra menestral.

Cerco:

Menestral: [fem.menestrala]Persona que professa un art mecànic.

Mecànicentès com a no creatiu, repetitiu, com mecanitzat?... cada vegada ho entencmenys.

El Diccionari de la Real Academia, encara és més ambigu i més allunyat de l’opinió queen tinc:

Clase social constituida por losartesanos.

Buscoartesano: artesano, na. (Del it. artigiano).

1. adj. Perteneciente orelativo a la artesanía.2. m. y f. Persona queejercita un arte u oficio meramente mecánico. U. modernamente para referirse aquien hace por su cuenta objetos de uso doméstico imprimiéndoles un sellopersonal, a diferencia del obrero fabril.

Poc o gens es defineixen,a mi em sembla que parlen d’una altra cosa, al menys no del que jo entenc queés l’artesania.

La següent definició és laque s’utilitza des d’Artesania Catalunya, l'organisme de la Generalitat que acredita,informa i promou l'autenticitat de l'activitat artesana catalana.La defineixaixí:

“l'activitat de producció, transformació oreparació de béns artístics i de consum, i la de prestació de serveis, fetamitjançant processos en els quals la intervenció personal i el coneixementtècnic constitueixen factors predominants”. Aquests donen com a resultatl'obtenció d'un producte final individualitzat, que no és susceptible d'unaproducció industrial totalment mecanitzada o en grans sèries.

Em sembla una mica méselaborada i es defineix una mica més, però encara no em fa el pes.

He buscat i rebuscat, llegitopinions d’experts i a la conclusió que arribo és que no podem tractar Art iArtesania com dos conceptescontraposats, quan parlo d’artesania ho faig amb majúscules, parlo del quetambé ha rebut el nom d’arts aplicades, nom que no entenc gens, aplicades…aplicades on? i la pintura, no és aplicada a una tela? a un mur? … i no ésconsiderada pas art aplicada, si el disseny d’un plat català del s. XVIII enlloc de ser sobre ceràmica ho fos sobreuna tela, seria també artesania? És el material el que ho determina?

Parlo de l’artesaniacontemporània, amb molta dosi de creativitat, disseny i rigor tècnic i també del’artesania que neix de la tradició, de les arrels d’un poble, amb un aspectemés etnogràfic, però no per això menys vàlid.

Segons els experts i lesconclusions sorgides de les diverses jornades

d’Iberiona, la relacióentre art i artesania i les possibles similituds i divergències entre les duesactivitats, ha estat, i continua sent, una de les eternes qüestions a debat delsector.

Tant els responsables dela FAAOC ( Federació d’Associacions d’Artesans de Catalunya) com elsd’Artesania Catalunya corroboren aquesta controvèrsia; asseguren que no hi hauna definició clara del que és art versus artesania i la relació quetenen, i afirmen que el més important és que caldria superar ja aquest debat ianar més enllà.

Art és un delstermes que sempre ha generat més controvèrsia pel fet que és molt difícil dedefinir què és i fer-ne, doncs, una acotació.

Una primera aproximació,remetent-nosal diccionari de la llengua catalana, i tenint en compte les diferentsaccepcions que mostra del terme art, destaca que fareferència a la vessant d’art com a tècnica:

“Habilitat,destresa, a fer certes coses adquirides amb l’estudi, l’experiència,l’observació que permeten, a qui els aplica, fer certes coses o aconseguirdeterminats objectius; manera de fer alguna cosa segons regles.”

2 9 [LC] [AR] arts plàstiques Conjuntde les arts basades en la forma i el color: dibuix, pintura, escultura, etc.
2 10 [LC] [AR] belles arts Artsque tenen per objecte l’expressió de la bellesa mitjançant el color, la forma,el so, el llenguatge, el moviment: pintura, escultura, arquitectura, música,poesia, dansa.
3 1 m. o f.[LC] [JE] Aplicació de l’habilitat i del gust a laproducció d’una obra segons principis estètics. Unaobra d’art.

La FAAOC proporciona unadefinició d’art com “aquella peça de creació única, feta deforma manual, de la qual només se’n produeix una unitat i a la qual és difícildonar-li un valor de mercat. Té una vessant sense fronteres, global”.

Particularment no m’acaba deconvèncer, per què només una unitat? i el gravat, el primer és art i desprésartesania? O l’escultura? Quan se’n fa una sèrie?

Artesania Catalunya consideral’art com “una creació feta per un artista(que bé podria ser un artesà) i que agafa l’estatus d’art, perquè la societatla reconeix com a tal”.

Aquest aclariment entreparèntesi, em sembla molt oportú, s’acosta al que en penso…veure l’art com unacreació feta per un artista que bé podria ser un artesà…o sigui que un artesàpot fer art i artesania o deixeu-me dir-ho, també pot fer un nyap i un artistapot fer art, artesania i un nyap, no estan pas massa allunyats uns i altres.

Que sigui o no sigui ART ésmolt subjectiu, la societat l’ha de reconèìxer com a tal…. I qui és la societaten aquest cas, una classe amb poderadquisitiu alt i elevat nivell cultural? sense aquest darrer? Només amb eldarrer?crítics? historiadors de l’art? els mateixos artistes?la població engeneral? molt relatiu …

Particularment em costa ferclasificacions estanques, qui és artista? qui és artesà? uns i altres penso queen ocasions produim art i en altres artesania, per tant estic d’acord en , talcom s’ha dit més amunt,… que caldria superar ja aquest debat i anar mésenllà.

Un excel.lent violinista ésartista o és artesà, si fa una interpretació rigurosa de la partitura, no deixade fer artesania és virtuós de la tècnica però no hi aporta res de creaciópersonal, si a l’interpretar hi posa la seva manera de veure aquella obra i latransforma és un artista. Quan Picasso feia les Menines, no les copiava, totsconeixem les Menines de Velázquez, les de Picasso, les de l’Equip Crònica…les d’AugustRossell no se’ns acud dir que copien, un pintor que fa una reproducció exactade les menines serà un molt bon artesà però no un artista.

En el meu cas, quan faig pecesper la decoració de la llar o per a la taula, he de buscar la funcionalitat osigui que predominen disseny i ofici, per tant faig artesania, això no vol dirque dins d’aquest grup no hi hagi peces que siguin art.

Quan el que vull és dir algunacosa, materialitzar quelcom abstracte, fer visible allò que no ho és, prima lacreació, la comunicació, l’ofici si hi és millor que millor, però no em limita,passa a segon terme, llavors em semblaque faig art, però en darrera instància serà el públic qui li donarà aquestacategoria.

Ja he dit que per a mil’artesania és molt més que un treball fet amb les mans, definició, com hemvist en molt respectables diccionaris.

Artesania és bon disseny / funcionalitat, maestria en l’oficii com a resultat un producte de qualitatque s’ha de saber comercialitzar.

Normalment, l’artesà treballasol o amb poca gent al taller i ha de contemplar tots aquests aspectes, cosadifícil.

Bàsicament el que li agrada ésel treball al taller, la comercialització ja costa més i és un aspecte moltimportant ja que el producte de qualitat, necessita una posta en escena també de qualitat d’aquesta manera esdignifica.

Els mercats dits d’artesaniamalhauradament al nostre país, no sempre ho són d’artesania, no hi ha rigor,trobem productes de revenda, confecció de bijuteria amb elements comercials ocoses fetes “a mà”, com si això fos sinònim d’artesania, això no és tot.

Diria que art i artesania sóndues coses que més o menys estan composades pels mateixos ingredients: Disseny,creació, seriació/ repetició, funcionalitat, comunicació, ofici… segons la proporció d’aquests un producte ésmés d’artesania o d’Art.

Les principals diferènciessón que en general l’art té una dimensió més global, més universal il’artesania és més localista i tradicionalista.

L’art trascendeix del “fet a mà”, per a l’artesaniaés un valor, repeteixo no l’únic.

Té més valoració social imés prestigi que l’artesania.

En l’artesania, les novestecnologies tenen més dificultat per entrar-hi cosa que no està passant en l’art.

L’autoria de l’obra témolta importància, en l’artesania passa desapercebuda moltes vegades.

En el moment de la creacióté present la comercialització, l’art pot ser que sigui creat només pensant enl’exibició.

La venda és a través degaleries i museus l’artesania a travésde comerç al detall (botigues de museus i d’artesania) i fires

La figura del dissenyadorés el mateix artista, aglutina totes les funcions de la cadena de valor.

En l’artesania eldissenyador pot no ser el mateix artesà, una mateixa figura no aglutina totesles funcions de la cadena de valor.

Aquestes reflexions esperoque ajudin si no a posar llum al tema, que és difícil, si a fer-hi pensar, queja és important per saber destriar elgra de la palla.

Sota el paraigües del’artesania s’hi han eixoplugat molts oficis, tots molt dignes, però moltdiferents i amb aquesta barreja no es suma, es resta.

Margit Kocsis

2011-11-28T23:02:00.005+01:00

L' Oriol Móra em donava en mà una invitació per l'exposició de Margit Kocsis, aquest nom no em deia res.

Només obrir el díptic veig la reproducció d'un quadre... em van impressionar, les mans dels personatges,les orelles, de mida que no correspon per algun motiu desconegut... les cares que emmascarades t'escruten amb una mirada penetrant, ...l'ambient fantàstic que crea, una mena de realisme màgic...plàcid i inquietant alhora.

Seguim parlant, li dic que no em sona de res...saps? em diu... recordes l'anunci de Terry on sortia una dona cavalcant un cavall?... i tant! era ella...
Recordo l'anunci, qui no el recorda...

M'he quedat amb les ganes de veure més obra seva, el Paisatge de tardor, del 1976 que il.lustra la invitació i aquest post, m'ha deixat encuriosida, necessito veure més obra seva.
Quan arribo a casa miro si en trobo més, el que veig ho trobo interessantíssim.
Resulta que havia exposat al Vendrell, a la Galeria Ur, a l'any 1979.

Ara no hi són di la Margit ni la galeria.

Crec que si aneu per Olot o rodalies val la pena arribar a veure l'exposició.

Galeria Arcadi Calzada

pl. Rector Ferrer,13

Olot

Fins el 21 de gener

La presentació va anar a càrrec d'Alfons Levy, filòleg
Audiovisual: Joan Boneu/ Oriol Móra.

Si consulteu la seva web podreu veure l'audiovisual.margitkocsis.net

L'austeritat

2011-11-28T08:22:00.001+01:00

Divendres 3 de juny de 2011 vaig fer una entrada amb el títol de l'Austeritat, on Baldiri Rexach (S.XVIII) parlava ja d'aquesta com una una de les grans virtuts.

Aquest matí sentia a la ràdio que la Sra. Joana Ortega deia que els catalans hauríem de fer, ara més que mai, de l'austeritat la nostra principal característica... hi estic d'acord, però no ha descobert pas la sopa d'all....

El castellot

2011-11-26T16:37:00.002+01:00

El Castellot, nom que és dona al castell vell de Castellví de la Marca és del S.XI. aquest tenia sota la seva protecció l'antic nucli de Castellví, datat del 977, el centre era l’antiga església parroquial de Sant Sadurní, avui traslladada al nou veïnat de Castellví.

Malhauradament l'església, romànica, no es troba en bones condicions i no es pot veure en la seva totalitat ja que queda amagada entre els nínjols del cementiri...quina llàstima, l'àbsis que treu el cap, és ben bonic...

Sempre l'he vist allí altiu, sol, contemplant el Penedès i mai no hi havia pujat... el que m'hauria perdut de no fer-ho, quines panoràmiques ...

Hi hem accedit des de l'antic nucli de St. Sadurní, tartera amunt!

L'accés és una mica dificultós, és molt relliscosa la tartera i és pugen 500m. en poca distància.

Val la pena l'esforç, les carrasques plenes d'aglans, els romanís florits... tota la costa, antigament era conreuada, encara es distingeixen els antics marges de les feixes on els rebrots de velles oliveres donen olives diminutes que serveixen d'aliment pels ocells...

L'aigua que regalima penya avall es detura i forma un bassal que amb les bones temperatures d'aquesta tardor està plena de capgrossos, moriran amb la primera gelada nocturna...

Del Castellot en queda ben poca cosa, una petita nau amb dues arcades de cara al sudest i una torre mig ensorrada. La bòveda d'aquesta nau resta en bastant bon estat i es poden apreciar molt bé les marques de l'encofrat amb teixit de canyes utilitzat en la seva construcció

Un cop la respiració ha recuperat el ritme normal i t'adones de què tens davant els ulls... es para de cop.

Tot el Penedès , el mar, lluent a aquella hora, el Montpaó , Calafell, l'Arboç, El Vendrell, les Muntanyes d'Albinyana, el Montmell, Foix, Fontrubí, la Serra de la Llacuna...

I... com que el dia era tan clar, Montserrat, St. Llorenç del Munt i el Montseny, el Massís del Garraf, l'Ordal, Olèrdola, Vilafranca..... impressionant....

No hi havia racó que no valgués la pena... no hi havia manera de trobar el moment de baixar.

Quan finalment l'hem trobat ho hem fet per un camí planer donant molta volta, el Castellot per la part del darrera és inexpugnable, hi ha un tallat de roca vertical i el camí va donant la volta per la muntanya.

La major part d'aquest travessava l'obaga, molses, fongs i líquens de moltíssimes varietats.

També una mata de galzerà amb els fruits ben vermells.

En arribar a casa el caqui ens posava catifa .

On comença l'art i acaba l'artesania o a l'inrevés, continuació...

2011-11-25T13:21:00.000+01:00

Luca i Andrea della Robbia Ceràmica

Seguint amb el tema...

Aquesta possibilitat de desenvolupar les dues facetes, la d'artesà i la d'artista no la tenen només els que treballen els anomenats oficis artesans, vitrallers, ceramistes, esmaltadors, joiers, tapissers, luthiers...que sempre han estat considerats de segona categoria.

Quan feia sisè de batxillerat, a història de l'art, al final de cada tema es donava una suau pinzellada per las Artes menores de cada època,(per cert la ceràmica segons el meu llibre no va existir mai, només d'esquitllentes va passar per sobre de Luca i Andrea della Robbia) ja s'havien estudiat las Artes mayores, pintura, escultura, arquitectura...

Els pintors, escultors, fotògrafs, els que treballen amb les noves tecnologies....els compositors, escriptors...els considerats pròpiament artistes, també les desenvolupen aquestes dues facetes.

Conec pintors que fan art i artesania així com escultors i arquitectes, que en un moment donat poden dissanyar un edifici que és una obra d'art o fer un seguit de cases aparellades on prima la funcionalitat, l'ofici, l'economia i el que fan és artesania.

No sé, em costa molt fer classificacions hermètiques, mai he sabut dir quina és la pel.lícula que més m'ha agradat, ni la música, ni el quadre, ni el plat...
i tan fàcil i còmode sembla que resulta fer-ho...

On comença l'art i acaba l'artesania o a l'inrevés...

2011-11-25T10:00:00.002+01:00

La gran pregunta....què és l'artesania? ...què és l'art?.....qui és artesà? qui artista?...
Penso que es comença malament quan es planteja com dues coses contraposades o amb la idea preconcebuda que una cosa està per sobre de l'altra.
Crec que són dues coses diferents, elaborades amb els mateixos ingredients però amb diferent proporció.....
Si prima l'ofici per sobre de la creació ....artesania, però i si és una obra molt creativa amb virtuosisme tècnic? és menys art i més artesania?.... evidentment no, els ingredients sumen.

Per tant diria que segons la proporció d'un ingredient sobre l'altre parlarem d'art o d'artesania.

Si un espardenyer utilitza l'espart i la beta per fer una instal.lació novedosa en el vestíbul de l'ajuntament del seu poble és artista? o com que treballa l'espart és artesà? o quan fa espardenyes és artesà i si es dóna el cas que també és creatiu amb aquests materials, llavors és artista?

Diria que una mateixa persona pot desenvolupar les dues facetes, pot fer art en ocasions i artesania en altres.

Personalment em posaria dins aquest darrer grup.
Quan faig objectes utilitaris, decoratius, on he de buscar la funcionalitat i la bellesa, primen els aspectes d'ofici....
Quan el que vull és dir alguna cosa, intentar fer visible allò invisible o allò que de tan evident passa desapercebut... em sembla que llavors parlem d'art.

Dilluns 29 de novembre es fa la cerimònia d'entrega del Diploma de Mestre Artesà, màxima distinció que la Generalitat de Catalunya pot atorgar a una persona artesana.
L'acte de lliurament serà presidit pel Molt Honorable Senyor Artur Mas, President de la Generalitat.

Tindré l'honor de rebre aquest guardó junt amb vint altres artesans d'oficis tan variats com: Joiers, esmaltadors, teixidors, floristes, terrissaires, vitrallers, vidriers, brodadors, puntaires, constructors d'instruments de corda, manufacturers del suro i estampadors tèxtils.

Dintre del grup dels que tenen com matèria primera la terra es fa la distinció de terrissaire i ceramista, en el primer rebrà el guardó Joan Cortiella i Garcia de La Galera.

Com ceramistes Eulàlia Oliver Manén de Barcelona, Jaume Satorras Bordonet de Santes Creus i jo mateixa Camil.la Pérez i Salvà.

La insígnia que es lliura a cada guardonat acompanyant el Diploma sorgeix d'un concurs que es realitza entre els alumnes de les Escoles d'Arts i Oficis i Disseny de Catalunya que imparteixen un grau superior de Joieria.

Tot és a punt ...

2011-11-23T22:26:00.001+01:00

S’acosten dies en els que volem obsequiar als qui estimem… busquem quelcom especial, personal, potser útil a la llar…. o que en veure-ho ens evoqui un moment, esdeveniment… la persona que ens ho ha regalat… que ens ompli d’emoció….

Regalar objectes d’art i artesania té aquest valor afegit perquè són originals, personals, únics… d’autor.

RegalArt 2011

Del 25 de novembre al 5 de gener

De 17:30 a 20:30

De dimarts a dissabte

Pl. de les Garrofes,4

El Vendrell

Grans plats amb pàmpols vermells i madurs raïms...

làmpades, saboneres, capses...

bols, plàteres i plats per la taula...

arracades, collarets, penjolls...

centres de taula, bols per amanides...

capsetes per guardar allò més secret, més estimat...

Una peça d'art és un bon regal per aquestes festes.

Més "Taules"

2011-11-22T20:30:00.003+01:00

Mides: 19x26cm, paper d'aquarel.la Arches 300gr/m2 de gra fi

Tècnica mixta, aquarel.la, acrílic, llapis, porcellana.

Podeu trobar-los a:

Pl. de les Garrofes,4

El Vendrell

ceramica@camillaperez.com

Taules

2011-11-21T08:02:00.001+01:00

Sèrie "Taules".

Aquarel.la, acrílic, llapis i porcellana sobre paper.2011

En aquests moments tinc sobre la taula un escampall de teteres, soperes, gerros, ampolles, fruites, flors...

M'agrada imaginar ambients domèstics, plàcids, senzills, potser naïfs... Barrejar aquarel.les, llapis, acrílics, porcelana..... i anar construint petits moments....

Uns quants d'aquests moments...

Nuvolets entremeliats

2011-11-20T10:31:00.006+01:00

Caminant entre els arbres un esglai s'apodera de mi si un fil de teranyina se m'enganxa a la cara.

Aquest matí s'ha despertat plorós, no plovia, no, la rosada regalimava fulles avall i ho feia tot lluent.

Els tupids fils com de teranyina que emboliquen els capolls de no sé quin insecte han envaït les herbes i arbusts del camí i aquests sempre transparents, amarats d'aquesta rosada, com entremeliats petits núvols blancs, feien de l'herbei el seu cel de jocs... l'esglai també hi ha sigut, però en aquesta ocasió, molt plaent.

ARDHARA 1991

2011-11-17T09:59:00.001+01:00

Monlluís. Ous de Pasqua 1990 Anna Monzó. Àngelus 1990

Joan Nadal. La llarga espera de Bratislava 1990 Jordi Pallarès. Interior 1990

Camil.la Pérez Salvà. Dòlmens alfa i beta 1991 Àngelica Quintana. Dos moments. 1991

David Ribas. s/t 1991 Oriol Sàbat. Pintor nocturn. 1990

Potser sóm un país petit, però volem ser una cultura completa.

2011-11-15T13:51:00.002+01:00

"Una cultura en el segle XXI o és en el món o no és", amb aquestes paraules definia Vicenç Villatoro la tasca imprescindible de l'Institut Ramon Llull, en una conferència realitzada aquest divendres al Centre de Lectura de Reus, que acaba amb el cicle de 'La cultura cent anys després del 1er Congrés d'Ateneus a Catalunya'.

Escpritor i periodista, Villatoro és també actualment president de l'Institut Ramón Llull, que té com a tasca principal la internacionalització de la cultura catalana

Potser sóm un país petit, però volem ser una cultura completa (clicar)

Còdols

2011-11-13T13:34:00.003+01:00

El proper dissabte la meva filla i jo farem cun curs de pedres gravades, hem aprofitat la passejada de matí de diumenge per recollir-ne unes quantes.

Torredembarra es despertava, les barques reposaven sota un cel canviant.

Hem anat seguint el camí que voreja la costa, les vistes esplèndides...

S'endevida la vida en aquesta escalinata que anys enrera menava a la platja, ara l'abandó...la nostàlgia...

de ben segur hi tornaré... no necessito clau, el pany, ara inútil hi resta testimoniant el passat... una veu inaudible em crida, noto que té molt a dir-me i m'agradaria escoltar-la...

pel camí... campanetes, sota el pi un esquirol que ens ha deixat fer i a l'esquerda de la roca un pinetell, resistent...

el far és allí sense perdre's un sol detall...

una porta que no tanca, una finestra empresonada, una teulada que no eixopluga...

una casa mutilada, no és l'abandó, el pas del temps ... és la destrucció intencionada, aquesta no em transmet pau, curiositat, ganes de tornar-hi... aquesta em produeix incomprensió, desconcert, ràbia...això és fruit de la maldat i la ignorància.

Hem arribat fins Altafulla

Sortosament, el mar, el cel, les atzavares...el camí i les pedres que han rodat i rodat ves a saber des d'on ens han fet molt agradable el matí tot i que de tornada les motxilles pesaven molt.

Tornem-hi amb el caqui!

2011-11-12T15:53:00.003+01:00

Potser estic obsessionada amb aquest arbre, però és imponent l'aspecte que té en aquests moments, no em canso de mirar-lo... i pensar que quan el vaig comprar, fa 17 anys el portava en una bossa penjat del cotxet on duia el meu fill petit...

Un cop plantat, feiem obres i els paletes me'l van trepitjar unes quantes vegades, però ell amb moltes ganes de viure ho va superar i aquí el tenim... avui me l'he mirat amb una altra perspectiva,

La de les tres peces ceràmiques que fa anys descansen al seu empar.

Una peça que carenava el mur de tanca d'una casa que van tirar a terra i vaig arribar a temps d'emportar-me-la.

És una peça en fang vermell engalvada i enverdissada, verda, segurament feta en algun obrador del Vendrell, calculo que de finals del S. XIX o primera dècada del XX.

Una mena de còdol decorat amb un llangardaix , va ser una prova que no em va interessar i allí es va quedar i un "Dolmen" peça que pertany a l'època en que el meu referent eren els monuments megalítics, primeries dels 90.

Qui fos com elles i pogués tenyir-se d'aquesta infinita paleta de colors al llarg del dia.

ARDHARA 1987

2011-11-11T16:45:00.008+01:00

Els anys 1987, 1991 i 1995 es celebrà Ardhara, certàmen artístic del Penedès.

Foren tres les convocatòries i eren obertes a tots els artistes plàstics i visuals residents al Penedès de qualsevol edat i disciplina.

Entre les tres edicions foren seleccionats 32 artistes.

Els jurats estaven formats per persones de molt de prestigi dins el món de

l'art.

És una llàstima que no vagi tenir continuïtat.

Pel 2012 , s'estan preparant actes per celebrar el 25è aniversari de la primera edició, estaria bé que aquests servissin per adonar-se de la necessitat d'accions com ARDHARA a les nostres comarques.

Les Regidories de Cultura i Joventut dels Ajuntaments de Vilafranca del Penedès, Vilanova i la Geltrú, El Vendrell i St. Sadurní d'Anoia, ens he trobat en la iniciativa ARDHARA per a l'estímul a la creativitat.

Aquestes són les paraules inicials de la presentació al catàleg i segueix:

Volíem escorcollar en el desenvolupament i aportacions dels artistes del Penedès.

Amb poques dades a les mans; coneixedors d'alguns artistes i sobretot, intuïtius del movimet de la creació...

La participació ens sorprengué 114 artistes de l'Alt, Baix Penedès i Garraf, el jurat rigorós en trià una vintena...

El artistes seleccionats en aquesta edició foren els següents:

Carles Arnal Aviñó, Ramon Batista Basseda, Marta Espinach Llavina, Joan Ill Garcia, Josselyne Marmottan, Joaquim Milà Abadia, Salvador Milà Abadia, Margarida Miret Oliva, Anna Maria Nadal Doènech, Tino Ortega Ros, Miquel Peguera Rovira, Maria Teresa Pla Belio, Josep Ma Rius Pascual, Mercè Rius Font, August Rossell Ferrer, Ricard Sagarra Poch, Joan Julià Serra Güell, Núria Serra Barnadas, Rosa Soler Garcia, Joan Tuset Suau

Construir territori,construir realitats. article publicat al diari El Punt, 6/2/2010

Articles a la Vanguardia, març i juliol de 1987

Francesc Marc Alvaro

Article

Sóc un artista...

2011-11-09T01:05:00.000+01:00

Ho he pres manllevat d'un bloc que he trobat a l'atzar.

Diu ni més ni menys el que hauríem d'aprendre a dir sense ruboritzar-nos, els que pretenem viure del nostre treball, si aquest està relacionat amb el món de l'art, en moltíssimes ocasions.

Des de la finestra

2011-11-08T08:19:00.000+01:00

De les set a 1/4 i cinc de vuit.

17:25

2011-11-07T17:54:00.001+01:00

Després de dies sencers de pluja, ara el sol cau darrere les muntanyes d'Albinyana, el Mas Roig es tenyeix d'or,

sota el caqui, ara encès ...

les piques, com urnes sagrades guarden les fulles caigudes intensificant si és possible els seus colors...

...la tanca de porpra, de sang, de priorat...

i el nesprer és ben florit.

Tap-tap

2011-11-06T21:19:00.003+01:00

A la porta de la nevera hi tinc com qui més qui menys, imants.

Avui m'ha cridat especialment l'atenció el Tap- tap, així és com anomenen a Haití a aquest transport públic.

En veure'l em van cridar l'atenció els colors tan alegres i la precarietat dels materials utilitzats, xapa de velles rentadores o altres electrodomèstics, retallada i pintada.

Sempre plens de gom a gom , la baca plena també de mercaderies... les dones amb el típic mocador lligat al cap....

Pot ser un antic autobús dels EUA, d'escola, o una camioneta pick-up...

Xapa retallada i pintada. Haití

Encara no havien sofert les conseqüències del terratrèmol i cada vegada que el veig hi penso, avui però he volgut saber-ne més

Ja se sap que al cap d'un temps, totes les catàstrofes per greus que siguin perden l'interès, ja no són primeres planes i de mica en mica ens n'anem oblidant...però la situació segueix sent realment greu.

He trobat aquests articles i m'han ajudat a posar-me una mica al dia.

Haití y Dios Manuel Rivas

El cólera ha causado ya 6.400 muertos en Haití

Haití en la encrucijada

Los cascos azules uruguayos sospechosos de abusos en Haití serán juzgados

Uruguay despide a su jefe naval en Haití por un caso de abusos sexuales en la misión de la ONU

La parálisis política de Haití agrava la crisis humanitaria

Haití pide una oportunidad

El presidente de Haití admite que la ayuda está mal utilizada

ENTREVISTA: LEONEL FERNÁNDEZ - Presidente de Rep. Dominicana:"El mundo no ha cumplido sus promesas con Haití"

Estructures

2011-11-05T09:14:00.004+01:00

El tema, diu Oriol Móra, no és altra cosa que el mateix procediment...

Les trames vibrants de colors, les superfícies que deixen endevinar-ne d'altres parcialment cobertes, les pinzellades que semblen espontànies, però carregades d'intenció, en fi l'espai pictòric.

Ahir es va innaugurar l'exposició, després de la innauguració, en una conversa que vaig mantenir amb ell parlàvem de la interrelació entre totes les arts i concretament entre la pintura, la música i la poesia.

A mi, que segueixo els canvis de colors estacionals en els nostres paisatges, ja siguin urbans o rurals, amb fascinació, les seves estructures, textures... em van portar a les que dibuixen les arades en els camps llaurats, el sol i les ombres en les parets de les nostres cases o el que imagino que deunen veure els ocells quan buscant terres més càlides sobrevolen el nostre país...

Aquesta mostra dóna a conèixer les diferents obres creades durant els vint anys de dedicació professional de Móra a la pintura.
Olis sobre tela, acrílics damunt de paper i fins i tot alguns gravats, els quals formen un conjunt extens que vol evocar una trajectòria de dedicació intensa.

No us la perdeu.

Es podrà visitar a la Sala Portal del Pardo del Vendrell fins al proper 27 de novembre

de dimarts a divendres de 17 h a 20 h,

dissabtes d'11 h a 14 h i de 17 h a 20 h,

diumenges i festius d'11 h a 14 h.

...s'hi poden guardar petxines, diamants, collarets, braçalets...

2011-11-03T15:51:00.001+01:00

-Vols dir que quedarà bé la cara blanca?... per dins fes-m'ho tú iaia, ho vull negre, d'aquella manera que ho tires dins i després aboques el que sobra.

Aquest darrer cap de setmana que ha sigut llarg hi ha hagut temps per esmaltar els treballs que a finals d'agost havia fet el meu nét.
La capsa per guardar les coses delicades com ell diu, ja ha sortit del forn.

La trobo preciosa, felicitats Xavi!!

La crisi i el mercat de l'art

2011-11-02T23:51:00.003+01:00

Cy Twombly

A la secció de cultura de la Vanguardia de dimarts Teresa Sesé deia que la crisi feia aflorar obres que fins ara no eren al mercat. Els museus i els col.leccionistes necessiten liquiditat i s'han de desprendre d'obres.
Concretament el director del WereldMuseum de Rotterdam va fer pública la intenció de desprendre's de la col.lecció d'art africà i americà per garantir la supervivència del centre.
Davant les veus contràries, el director del museu diu: Llavors, què fem, rebem cada any menys diners i anem desapareixent a poc a poc? de moment ha frenat l'acció, però no són pocs diu, els museus que per alleugerir les estretors econòmiques treuen a la venda obres dipositades als seus magatzems.

Roy Litchtenstein Francis Bacon

A casa nostra, darrerement estan emergint a les galeries obres que fins ara era ben difícil veure al mercat, en aquest cas la manca de liquiditat és dels col.leccionistes privats.
M. Barbié diu que en els darrers dies ha tingut entrades inaudites, Picasso, Miró, Tàpies, Juan Muñoz... vènen per falta de liquiditat, el bon col.leccionista sempre ven, per haver evolucionat el seu gust, per depurar la col.lecció...però ara el motiu és un altre.Artur Ramon, un altre galerista ha notat també aquest increment de peces importants sobretot a partir del darrer estiu "ha canviat l'ànim, la sensació és que la cosa és greu i que a més pot empitjorar"
Però, què passa amb aquest art que emergeix? hi ha algú que el compri?

Andy Warhol Basquiat

Edmund Peel assessor de col.leccionistes, museus, i institucions diu que fins fa ben poc comprava per a clients i ara la gent el va a veure perquè vol vendre.
A Espanya no hi ha qui compri. Tan Ramon com Barbié estan d'acord en que la seva cartera de clients és en un 75% iternacional a la fira Tefaf de Maastritcht la crisi no existeix diu, durant els dies que dura hi ha la concentració més gran de jets privats per metre quadrat, si les obres que portes són bones i el preu raonable no et falten opcions.
L'últim informe de The European Fine Art Foundation organitzadora de Tefaf detecta una desviació de capital cap a l'art i les antiguitats, articles de valor tangible a llarg termini enlloc de vehicles de luxe, iots i jets privats.
Ara que comencen les grans subhastes de tardor a New York les mirades es dirigeixen cap a la Xina, mercat que més incrementa la facturació, després d'EEUU , la segueixen el Regne Unit i a gran distància França i Singapur, sense oblidar l'Amèrica Llatina i Brasil.

De Kooning

Els grans protagonistes de les subhastes: Andy Warhol, Roy Litchtenstein, Francis Bacon, Cy Twombly, Basquiat i De Kooning.

El misteri del Castell de la Muga

2011-11-02T13:32:00.003+01:00

L'autor de les fotografies, preses ahir a la tarda al Castell de la Muga, Bellvei, Baix Penedès, em pregunta:

-On et porten aquestes imatges? què et fan sentir?

Home, que et diria... un país de tenebres, misteri, mitològic... algú que va a la recerca d'algun tresor medieval...ignot..

...a la pintura del Romanticisme

Caspar David Friedrich: El caminant sobre un mar de núvols. Turner: El matí després del Diluvi.

Thomas Cole: L'aqüeducte al costat de Roma. John Constable: El molí de Deham.

O a la pintura de Modest Urgell Inglada que encara que no estigui dins el corrent Romàntic plasma molt bé aquests ambients misteriosos com el de les fotografies del Castell de la Muga d' Anton Barnadas Pérez.

Modest Urgell Inglada: Paisatge

Modest Urgell Inglada: Tormenta

Una mena de gerra

2011-11-01T10:55:00.005+01:00

La pluja dels darrers dies ha omplert la gerra que hi ha sota d'una de les canaleres del pati.

Una aranya hi ha teixit el seu fil i la fulla de plataner hi navega solitària.

El ràfec de la teulada hi capbussa la flota de veles calç i mangre i el cel amb els núvols de Magritte ho fa infinit...

Fondation Magritte

La vam comprar a Miravet, fa anys, però no sé si aquest és el seu origen.

No m'atreviria a dir-li gerra, sembla per la forma que aquest recipient va ser fet a mida per a un lloc determinat i que es va deixar inacabat, no es veuen restes de vernís .

A una banda hi té dos forats, suposo que desaigües.

S'hi noten encara les marques ratllades per enganxar els marrells a la part superior, ara plenes de líquens...

A l'altra banda dels esmentats orificis hi ha aquest altre com sobreeixidor.

Fa aproximadament uns 90cm d'alçada i la boca 60cm per 40cm.