dissabte, 31 de desembre de 2011

BON ANY 2012


El roser del pati reb el nou any amb el millor que sap donar.
Amb els millors desitjos.

divendres, 23 de desembre de 2011

Jame's Band Family


En alguna ocasió he parlat del grup Jame's Band Family  del Vendrell.
El nadal passat ja van versionar, al seu ritme, una popular nadala i enguany ho han fet amb  White Christmas de Bing Crosby a ritme de swing ... si els voleu escoltar....





Mira quin grup he descobert!

Considero que els meus fills tenen bon gust musical i allò que em diuen que escolti ho faig de bon gust, generalment em satisfà, fa una estona m'ha arribat un correu, Asumpte: Mira quin grup he descobert!....

 Es diu  The Low Anthem



 http://youtu.be/nKUo1HHfpUY








dilluns, 19 de desembre de 2011

Llibre d'artista


D'estudiant, amb l'economia sota mínims, m'era igual en la llengua que estessin escrits els llibres d'art, buscava imatges.... les dues nenes de la imatge, em van captar l'atenció a l'instant, era al Passeig de Gràcia, remenava entre piles de llibres i aquest se'm va obrir per aquesta pàgina, Mary Cassat , Les germanes, la seva mirada es va creuar amb la meva , no podia deixar de mirar-les era l'any 1972.
No fa massa dies em va tornar a caure a les mans i vaig sentir la necessitat de fer-ne alguna cosa ... manipular-lo, vestir-lo....



Aquests darrers dies hi estic treballant, el pinto, hi enganxo, el transformo, dono a les pintures que més m'agraden un escenari especial....li construeixo una casa a La dona que llegeix de Renoir...


Tenyeixo amb boira blava La inundació a Port-Marly d'Alfred Sisley...


Pinto les parets de la noia que prepara el cafè de l'esmorzar de Camille Pissarro, de blauet...

 
 

                      

Faig que les ballerines d'Henri de  Toulouse Lautrec es vegin a travers d'una finestra...
La idea és convertir-lo en el que se'n diu Llibre d'artista.

El llibre d'artista és un llibre ideat i treballat com a obra d'art original, ja sigui única o d'una edició molt limitada.
El llibre es converteix en un suport més i pot estar format per apunts, pintures, anotacions personals, fotografies, retalls, i manipulacions diverses, com és el cas.




dijous, 15 de desembre de 2011

..L'únic que aconseguim és que la bombolla de l'art contemporani continuï enlairant-se i distanciant-se cada cop més de la latitud humana...A. Mercadé

Un paradigma està constituït pels supòsits teòrics generals, les lleis i les tècniques per a la seva aplicació que adopten els membres d'una determinada comunitat científica.




                                         
 Plensa

En el darrer número de Bonart, Albert Mercadé escriu un article que m'ha sembla molt valent i amb el que estic molt d'acord.

Partint de l'exposició:  La qüestió del paradigme. Genealogies de l'emergència en l'art contemporani a Catalunya, Albert Mercadé es fa una sèrie de preguntes i manifesta el seu punt de vista, parlem clar, diu i realment ho fa, més clar impossible.
...l'exposició és desencoratjadora: Un immens frigorífic visual on manca la tensió creativa, el compromís conceptual, la transgressió visual, la ironia desestabilitzadora, picades d'ullet a la tradició contemporània de l'art...

Considera que no és una selecció eclèctica d'artistes emergents sinó d'una facció ben delimitada, no representativa de l'art emergent català.

Baix nivell general d'obres presentades del qual no només en responsabilitza els autors també els seleccionadors lògicament.

Les obres dels artistes referencials en general desmereixen la seva grandesa... parla d'Eulàlia Valldosera i Carlos Pazos per exemple, es pregunta com és que cap d'aquests emergents a agafat com referent a Antoni Llena, Francesc Torres, Muntadas...en el cas de la fotografia a Txema Madoz, Joan Fontcuberta.
Com és que no són referents, Chancho, Artigau, Plensa...

Es premien precipitadament els joves talents, subvencionen amb massa lleugeresa catàlegs i grans exposicions.

L'únic que aconseguim és que la bombolla de l'art contemporani continuï enlairant-se i distanciant-se cada cop més de la latitud humana.

La cocció de l'art és lenta i soferta, abans que improvitzada i lúdica.

Valdria més invertir a diagnosticar les errades a les escoles d'art, a la crítica d'art, als espais d'art... tot per cert  sufragat entre tots.

Quin model proposem als joves estudiants de Belles Arts?

Encetem una altra dècada de neoconceptualisme oficial, gris a Catalunya?

Aquesta entrada és gairebé la transcripció de l'article d'A. Mercadé, però us aconsello la lectura íntegra.










dissabte, 10 de desembre de 2011

Nadala


Que s'acosta el solstici ens diuen el tímid, rosat capcot del bruc d'hivern....... la corona, blauet de fuixarda     



el roig bereber del llentiscle... 



la seca mata,  ara fines ales d'àngel, que anuncia  la vinguda....


allà lluny en un estable...d'aquell  Nadó que tant de bé ens vol.

dijous, 8 de desembre de 2011

El mar


Un passeig ran de mar un matí de tardor és revitalitzant, equilibrant...  



les petjades que deixem a la sorra són tan efímeres i nosaltres tan superbs...

dimecres, 7 de desembre de 2011

TERRA



Sèrie "Finestres" la Terra des de la finestra, ceràmica esmaltada. Camil.la Pérez Salvà


La Fundación Hervás Amezcua per a les Arts, amb la col.laboració de  l'Ajuntament de Gavà ha organitzat l'exposició TERRA.



S'innaugurarà  Dimarts 13 a les 18:30 a la Sala d'Exposicions Biblioteca Josep Solé Vidal.





EL CONSTANT ESPERIT DE LA TERRA


Simbòlicament, la terra s’oposa al cel, ja que aquest és actiu i aquella resulta
passiva. En realitat és un dir, ja que de la terra vénen la fecunditat i la continuació de les
espècies. Sense haver-hi terra els humans –que la portem en els nostres gens i fins en el
genèric nom que ens hem atribuït– mai no hauríem existit. Som, segons la Bíblia, fets
d’argila; a la terra tornarem quan sigui l’hora de la nostra mort, i ben terrenals són les
nostresdiverses manifestacions.
Gràcies a l’Ajuntament de Gavà que, amb aquest és el vuitè any que encarrega
a la Fundació Hervás Amezcua l’organització d’una exposició en la qual s’agermanin moltes
arts -pintura, escultura, ceràmica, poesia...- tenim ocasió de copsar com diversos creatius
han presentat obres en les quals glossen les moltes maneres com es manifesten l’aigua, el
vent i el foc entre nosaltres. Totes són forces de la Natura; i és ara i aquí, amb la Terra,
inspiradora de tots els qui s’apleguen a la sala d’exposicions de la Biblioteca Josep Soler
Vidal, lloc de cordial acollida, on podem veure com la geogènia –filla i hereva de la deessa
Gea, que donànoma laTerra– no és tan sols una ciència, sinó una manera espiritual d’ésser.
LaTerra és per a nosaltres la substància universal, fins i tot en aquests temps, en els quals la
conquesta del cosmos és la gran fita. I la necessitem, tal com ja va dir el pare Homer en un
dels seus cants,mentrela saludava com a filla de Zeus i esposa de l’estelat Cel. Llavors,quan
tot just els éssers humans començaven a donar tot el seu alt significat a les arts, ja la
declarava mare de tot el que existeix. Perquè el que hi ha, i els qui ho veiem no entenem, és
comsinohi fos.
En realitat, vivim en un pa de terra, cohesionat per les arrels de les herbes, que
s’aixeca llaurant-lo o cavant. És allò que en diem una gleva, en que cadascú de nosaltres
llaurem i cavem per tal que, com a resultat del nostre esforç, personal i col·lectiu alhora, en
quedi una obra tan ben feta com sigui possible. I és això el que aquí, sota el nomTerra, han
fet els artistes que hi exposen. Han produït formes vives, que van més enllà de la
materialitat d’unes acurades realitzacions artístiques, a fi que tinguem la satisfacció de
participar en un constant renaixement de les formes i de l’esperit que els impulsa.


JosepM.Cadena



L'exposició, comissariada per Josep Ma Cadena mostrarà obra de:


Dolors Oromí, Tapís
Narcís Comadira, Pintura
Jorge Egea, Escultura
Margarida Garcia-Andreu, Pintura
Carles Duarte, Poesia
Antonio Hervás Amezcua, Pintura
Concha Ibáñez, Pintura
Paloma González, Pintura
Carme Ollé, Fotografia
Vinyet Panyella, Poesia
Camil.la Pérez Salvà, Ceràmica
Daniel Riera, Fotografia
Marta Pessarrodona, Poesia
Josep Ma Subirachs, Escultura
Miguel Viribay, Pintura
Mamen Zaera, Escultura


Participo en aquesta col.lectiva amb obres de la sèrie: Finestres, dues de les quals il.lustren aquest post.



Visita guiada a l'exposició
Un passeig pel món de la creativitat,de la mà dels artistes
Dissabte 14 de gener de 2012, a les 19 h.
.
Música en directe.
A càrrec del pianista i compositor Xavi Pardo.
Dissabte 14 de gener de 2012, a les 20 h.




Sala d'Exposicions Biblioteca Josep Solé Vidal
Pl. de Jaume Balmes s/n
Gavà

De dimarts a dissabte:
Matins de 10:00 a 14:00

 De dilluns a divendres:  
Tardes de15:30 a 21
      Dissabte de 15:30 a 19:30

Del 13 de desembre al 31 de gener

dimarts, 6 de desembre de 2011

Pla de mar


9 del matí, matí clar i amb bona temperatura, agafem direcció mar, les vinyes es despullen


travessant la riera i agafant el camí amb direcció Calafell, trobem el pèlag, és una cavitat en un rocallís que conserva l'aigua durant temps, després de la pluja, el bosc és espès, no permet entrar-hi sense esgarrinxar-se, malhauradament no és brut de vegetació només, és BRUT de deixadesa humana.
Colònies de margallons, pins, arítjols, llentiscles, romanís...


marges perfectes i les paral.leles infinites que il.luminen les nits fosques travessant cel,vinyes i boscos, 

St Vicenç de Calders entre les fulles d'atzavara...




La descoberta del dia  ....                   figues de moro



construccions  abandonades que la natura vesteix....

Els tresors trobats:


Una porta d'un comptador d'aigua, un tros d'una rajola decorada sobrecoberta, 


el broc gros d'un càntir coronat de verd i el colze d'una canonada de terrissa vernissat a l'interior.

Una passejada fructífera.


diumenge, 4 de desembre de 2011


del 3 de desembre al 7 de gener
divendres, dissabtes i festius
de 6 a 9 del vespre


Taller Cinta Dalmau
C/ Ciutat, 7 (passatge Franquet)
Tortosa
http://tallerdecintadalmau.blog


   josep bahima                  ana polo
        
camil·la pérez salvà                     laia algueró     


                                                    cinta dalmau                                                          mentxu pérez llorca 
cinta forés 

       ester besolí                                  mikel paton   mikel borràs
            
                                jaume rocamora                       palmira rius

                           joan antoni blanc                                    pep casals
                                      
              joan escudé           rst restauració

                         joan galiana                                                 sara doménech

                                joan panisello                           vito                                                           

                     joan salvat                                          xavier dalmau                                     







dissabte, 3 de desembre de 2011

Què és art, què és artesania?




En la definició d’Art del DIEC2, una de les accepcions diu:
 3  [AR] arts majors Tradicionalment, la pintura, l’escultura i l’arquitectura.
[AR] arts menors Tradicionalment, l’argenteria, la ceràmica, la marqueteria, l’enquadernació, el gravat, l’ebenisteria, el mosaic, etc.

Quan feia sisè de batxillerat, a Història de l’Art al final de cada tema sempre hi havia un apartat, tractat com apèndix, que deia: Artes menores; la major part de vegades passava per alt, la professora deia:- Això no entrarà a l’examen…
Ara aquestes disciplines “menores” són sota el paraigües de l’artesania.
No ho entenia llavors i segueixo sense entendre-ho ara.
He vist obres que les classificarien dins de l’apartat Arts Majors, pintura, escultura, arquitectura… que són artesania i he vist obres que es considerarien Arts Menors que les trobo art.
Com més hi reflexiono i en parlo més m’adono que estan molt entrellaçats.
Fent cerques en diferents diccionaris i enciclopèdies veig que els estudiosos també tenen dubtes, perquè no es defineixen hi passen de puntetes sense dir gairebé res.

Diferents definicions d’artesania:

Producció d’objectes fets a mà.  Un panellet per exemple? Un ninot de neu, una truita? un retaule,un vitrall? tot és “fet a mà” però no tot és artesania.

Producció d'obres decoratives o amb pretensions artístiques fetes a mà i amb repetició de peces. Si no es repeteixen, no és artesania?

Producció o obra menestral, feta a mà. Caldria saber què s’enten per obra menestral.
Cerco:
Menestral: [fem. menestrala] Persona que professa un art mecànic.
Mecànic entès com a no creatiu, repetitiu, com mecanitzat?... cada vegada ho entenc menys.

El Diccionari de la Real Academia, encara és més ambigu i més allunyat de l’opinió que en tinc:

Clase social constituida por los artesanos.
Busco artesano:    artesano, na. (Del it. artigiano).
1. adj. Perteneciente o relativo a la artesanía.2. m. y f. Persona que ejercita un arte u oficio meramente mecánico. U. modernamente para referirse a quien hace por su cuenta objetos de uso doméstico imprimiéndoles un sello personal, a diferencia del obrero fabril.

Poc o gens es defineixen, a mi em sembla que parlen d’una altra cosa, al menys no del que jo entenc que és l’artesania.

La següent definició és la que s’utilitza des d’Artesania Catalunya, l'organisme de la Generalitat que acredita, informa i promou l'autenticitat de l'activitat artesana catalana.La defineix així:

 “l'activitat de producció, transformació o reparació de béns artístics i de consum, i la de prestació de serveis, feta mitjançant processos en els quals la intervenció personal i el coneixement tècnic constitueixen factors predominants”. Aquests donen com a resultat l'obtenció d'un producte final individualitzat, que no és susceptible d'una producció industrial totalment mecanitzada o en grans sèries.



Em sembla una mica més elaborada i es defineix una mica més, però encara no em fa el pes.

He buscat i rebuscat, llegit opinions d’experts i a la conclusió que arribo és que no podem tractar Art i Artesania com  dos conceptes contraposats, quan parlo d’artesania ho faig amb majúscules, parlo del que també ha rebut el nom d’arts aplicades, nom que no entenc gens, aplicades… aplicades on? i la pintura, no és aplicada a una tela? a un mur? … i no és considerada pas art aplicada, si el disseny d’un plat català del s. XVIII en lloc de ser sobre  ceràmica ho fos sobre una tela, seria també artesania? És el material el que ho determina?
Parlo de l’artesania contemporània, amb molta dosi de creativitat, disseny i rigor tècnic i també de l’artesania que neix de la tradició, de les arrels d’un poble, amb un aspecte més etnogràfic, però no per això menys vàlid.

Segons els experts i les conclusions sorgides de les diverses jornades
d’Iberiona, la relació entre art i artesania i les possibles similituds i divergències entre les dues activitats, ha estat, i continua sent, una de les eternes qüestions a debat del sector.
Tant els responsables de la FAAOC ( Federació d’Associacions d’Artesans de Catalunya) com els d’Artesania Catalunya corroboren aquesta controvèrsia; asseguren que no hi ha una definició clara del que és art versus artesania i la relació que tenen, i afirmen que el més important és que caldria superar ja aquest debat i anar més enllà.


Art és un dels termes que sempre ha generat més controvèrsia pel fet que és molt difícil de definir què és i fer-ne, doncs, una acotació.
Una primera aproximació,remetent-nos al diccionari de la llengua catalana, i tenint en compte les diferents accepcions que mostra del terme art, destaca que fa referència a la vessant d’art com a tècnica:

“Habilitat, destresa, a fer certes coses adquirides amb l’estudi, l’experiència, l’observació que permeten, a qui els aplica, fer certes coses o aconseguir determinats objectius; manera de fer alguna cosa segons regles.”


[LC] [AR] arts plàstiques Conjunt de les arts basades en la forma i el color: dibuix, pintura, escultura, etc.
10  [LC] [AR] belles arts Arts que tenen per objecte l’expressió de la bellesa mitjançant el color, la forma, el so, el llenguatge, el moviment: pintura, escultura, arquitectura, música, poesia, dansa.
m. o f. [LC] [JE] Aplicació de l’habilitat i del gust a la producció d’una obra segons principis estètics. Una obra d’art.


La FAAOC proporciona una definició d’art com “aquella peça de creació única, feta de forma manual, de la qual només se’n produeix una unitat i a la qual és difícil donar-li un valor de mercat. Té una vessant sense fronteres, global”.
Particularment no m’acaba de convèncer, per què només una unitat? i el gravat, el primer és art i després artesania? O l’escultura? Quan se’n fa una sèrie?

Artesania Catalunya considera l’art com “una creació feta per un artista (que bé podria ser un artesà) i que agafa l’estatus d’art, perquè la societat la reconeix com a tal”.
Aquest aclariment entre parèntesi, em sembla molt oportú, s’acosta al que en penso…veure l’art com una creació feta per un artista que bé podria ser un artesà…o sigui que un artesà pot fer art i artesania o deixeu-me dir-ho, també pot fer un nyap i un artista pot fer art, artesania i un nyap, no estan pas massa allunyats uns i altres.


Que sigui o no sigui ART és molt subjectiu, la societat l’ha de reconèìxer com a tal…. I qui és la societat en aquest cas,  una classe amb poder adquisitiu alt i elevat nivell cultural? sense aquest darrer? Només amb el darrer?crítics? historiadors de l’art? els mateixos artistes?la població en general? molt relatiu …

Particularment em costa fer clasificacions estanques, qui és artista? qui és artesà? uns i altres penso que en ocasions produim art i en altres artesania, per tant estic d’acord en , tal com s’ha dit més amunt,…   que caldria superar ja aquest debat i anar més enllà.




Un excel.lent violinista és artista o és artesà, si fa una interpretació rigurosa de la partitura, no deixa de fer artesania és virtuós de la tècnica però no hi aporta res de creació personal, si a l’interpretar hi posa la seva manera de veure aquella obra i la transforma és un artista. Quan Picasso feia les Menines, no les copiava, tots coneixem les Menines de Velázquez, les de Picasso, les de l’Equip Crònica…les d’August Rossell no se’ns acud dir que copien, un pintor que fa una reproducció exacta de les menines serà un molt bon artesà però no un artista.

En el meu cas, quan faig peces per la decoració de la llar o per a la taula, he de buscar la funcionalitat o sigui que predominen disseny i ofici, per tant faig artesania, això no vol dir que dins d’aquest grup no hi hagi peces que siguin art.
Quan el que vull és dir alguna cosa, materialitzar quelcom abstracte, fer visible allò que no ho és, prima la creació, la comunicació, l’ofici si hi és millor que millor, però no em limita, passa a segon terme, llavors  em sembla que faig art, però en darrera instància serà el públic qui li donarà aquesta categoria.

Ja he dit que per a mi l’artesania és molt més que un treball fet amb les mans, definició, com hem vist  en molt respectables diccionaris.

Artesania és  bon disseny / funcionalitat, maestria en l’ofici i  com a resultat un producte de qualitat que s’ha de saber comercialitzar.
Normalment, l’artesà treballa sol o amb poca gent al taller i ha de contemplar tots aquests aspectes, cosa difícil.
Bàsicament el que li agrada és el treball al taller, la comercialització ja costa més i és un aspecte molt important ja que el producte de qualitat, necessita una posta en escena  també de qualitat d’aquesta manera es dignifica.
Els mercats dits d’artesania malhauradament al nostre país, no sempre ho són d’artesania, no hi ha rigor, trobem productes de revenda, confecció de bijuteria amb elements comercials o coses fetes “a mà”, com si això fos sinònim d’artesania, això no és tot.

Diria que art i artesania són dues coses que més o menys estan composades pels mateixos ingredients: Disseny, creació, seriació/ repetició,  funcionalitat, comunicació, ofici…  segons la proporció d’aquests un producte és més d’artesania o d’Art.

Les principals diferències són que en general l’art té una dimensió més global, més universal i l’artesania és més localista i tradicionalista.
L’art  trascendeix del “fet a mà”, per a l’artesania és un valor, repeteixo no l’únic.
Té més valoració social i més prestigi que l’artesania.
En l’artesania, les noves tecnologies tenen més dificultat per entrar-hi cosa que no està passant  en l’art.
L’autoria de l’obra té molta importància, en l’artesania passa desapercebuda moltes vegades.
En el moment de la creació té present la comercialització, l’art pot ser que sigui creat només pensant en l’exibició.
La venda és a través de galeries  i museus l’artesania a través de comerç al detall (botigues de museus i d’artesania) i fires
La figura del dissenyador és el mateix artista, aglutina totes les funcions de la cadena de valor.
En l’artesania el dissenyador pot no ser el mateix artesà, una mateixa figura no aglutina totes les funcions de la cadena de valor.

Aquestes reflexions espero que ajudin si no a posar llum al tema, que és difícil, si a fer-hi pensar, que ja és important  per saber destriar el gra de la palla.
Sota el paraigües de l’artesania s’hi han eixoplugat molts oficis, tots molt dignes, però molt diferents i amb aquesta barreja no es suma, es resta.