diumenge, 31 de juliol de 2011

Els nens de Fukushima dibuixen, pinten...




Em sembla que aconseguiré girasols, encara que tardans.Podeu veure el procés clicant en el núvol d'etiquetes, ORACIÓ

A Fukushima la vida segueix...
La Yukiko, des de Catalunya fa tot el que està a la seva mà per ajudar el seu poble, participa en jornades solidàries per aconseguir fons i sobretot per informar i conscienciar de la greu situació que travessen, en el dia a dia, els habitants de les zones més pròximes a la catàstrofe, sempre amb ESPERANÇA.


El dia 19 de juliol va col.laborar en el  Festival: Nits de Cinema Oriental de Vic, podeu veure l'entrevista que li van fer a la TV http://www.el9nou.cat/noticies_o_0/19259/vic_amb_fukushima i també podeu consultar el seu bloc  Llar de Yukiko 


En el video ella explica la importàcia que té el poder expressar el que se sent quan s´han passat situacions tan traumàtiques, sobretot els nens, pels quals és més difícil verbalitzar els sentiments, el dibuix , la pintura...el taller de'n Yoshi, el seu amic de Fukushima ajuda molt en aquest aspecte a la comunitat on viu.




dissabte, 30 de juliol de 2011

Si no surt el sol, flors grogues

De moment no és molt calorós aquest estiu i els darrers dies el sol no gosa sortir massa, però el camí s'ha vestit de groc, flors grogues pertot. 


...groc, Hipèric, Pericó, groc, groc...




groc, Trepó, Cua de moltó, Blenera, groga, groga, groga...






i aquests petits sols dels que no en sé el nom  grocs, també grocs, no podia ser d'altra manera...

                               

només el tímid lila de l'escabiosa trenca la monocromia.

divendres, 29 de juliol de 2011

Ampliació

L'entrada Capsa per viure del 23 de juliol,l'he ampliada amb obra de Virgínia Fróis.

Bestiari de Llagostera

Segueixo El Bloc de Mariàngela Vilallonga i avui encapçalava la seva entrada amb aquesta imatge,  un plat de ceràmica en blau i blanc, amb un animal indefinit sobre un fons tot ell decorat i una sanefa que l'encercla, molt bonic.


El va fotografiar a la cuina dels seus pares un dia que pensava  En Blau, gràcies Mariàngela. 



dimecres, 27 de juliol de 2011

Carbasses

Sota l'ametller hi vaig llençar unes carbasses que s'havien fet malbé, qui m'havia de dir que les llavors
germinarien.

 





Tan el fruit, la carbassa, de la mena que sigui, com la planta m'agraden molt, les fulles ufanoses, les flors grosses i generoses i el fruit del que dia a dia es veu el seu creixement, tan ràpid, ja ho diuen ...creix com una carbassera...

Maria Gelabert, és una ceramista que hi té la mà trencada fent carbasses, al maig de 2007, en l'exposició que va fer a la pl. de les Garrofes en va presentar de diferents formes.


 "Carbasses" a la sala Camil.la Pérez - El Vendrell (Maig 2007)


En paraules d'ella mateixa:

La tècnica de la terra sigillata i el rakú em permeten transformar aquestes formes de la natura, un toc màgic de color, un teixit subtil que les embolcalla i les eleva a la categoria de somni.
Una simple carbassa és converteix en un objecte d’art.

La seva obra és hiperrealista.

Tinc una anècdota  de quan tenia l'exposició que en dóna fe,  un dia a la tarda, una senyora, ja gran, va entrar i tota decidida després de saludar em va demanar si li podia donar una mica de llavor, que ella en plantava de carbasses, em deia, però que d'aquelles no en tenia, primer vaig pensar que feia broma, però em vaig adonar que parlava seriosament, vaig dir-li que no eren carbasses naturals que eren de ceràmica i amb un posat una mica ofès em digué: -si no me'n vol donar és una altra cosa, però amb el munt que en té ja podria...

Crec que se'n va anar sense adonar-se que no eren carbasses naturals.




dilluns, 25 de juliol de 2011

Cançons de la Roda del temps



Programació dels Tastets Culturals
Castelló d'Empúries
15 de juliol -10 d'agost

Cançons de la Roda del temps
Grup Polièdric
del 13 d'agost al 4 de setembre

Joan Descals, pintura, dibuix i aquarel.la. Camil.la Pérez Salvà, ceràmica. Josep Sadurní, vidre. Nati Soler Alcaine, poesia. Linus Urpí, fotografia.


Cançons de la roda del temps XI. Just abans de laudes.

Amb aquesta entrada acabo les  12 cançons de la roda del temps de Salvador Espriu, incloses en el poemari El caminant i el mur.

Les peces de ceràmica formen part de l'Exposició del mateix nom, del Grup Polièdric i que del 13 d'agost al 4 de setembre es podrà visitar a Castelló d'Empúries a la Capella de Sta. Clara, dins el cicle Tastets culturals.

Just abans de laudes. Ceràmica.30x15x15cm.
Camil.la Pérez Salvà



Just abans de laudes

Benignament sóc ara guiat
enllà del vell origen de les aigües,
on ja no sento la continua font.
Quan els purs llavis reposin, cansats
de la vigília del tercer nocturn,
començarà l'ocell la clarosa lloança.
Jo, que moro i sé
la solitud del mur i el caminant,
et demano que em recordis avui,
mentre te'n vas amb les sagrades hores.

S. Espriu

dissabte, 23 de juliol de 2011

Capsa per viure


Heitor Figueiredo és un ceramista portuguès al que vaig conèixer a Còrdova quan l'Ajuntament d'aquesta ciutat organitzava, cada any, una exposició amb autors i temàtica variada que després feia una itinerància per la península i que al Vendrell vam tenir la sort de poder-ne portar dues.


A més a més va ser premiat en una edició,  de la Biennal Internacional de Ceràmica del Vendrell i una de les seves peces forma part de la col.lecció municipal.
La seva obra, podríem dir que és constructivista, com si jugués a les entranyables arquitectures de fustes de colors de quan erem petits, construeix habitacles i ginys incorporant trossets de fusta, ferros i altres elements.


Utilitza molt el color, amb una paleta que el distingeix, sense esmalt.
En moltes ocasions, com en les imatges, incorpora potes, de ferro, de fusta, construides per a l'ocasió o aprofitades.
Amb les seves creacions convida a passejar per carrers de ciutats fantàstiques de vides oníriques.
Aquesta darrera edició de Cerco va formar part de la col.lectiva:Cinco autores portugueses.Cecília de Sousa, Heitor Figueiredo, João Carqueijeiro, Sofia Beça e Virgínia Fróis.

A Ximena Ducci, artista xilena, l'he coneguda aquest any, la seva obra té també la casa com a font d'inspiració, són cases compactes, sòlides, vaja d'una peça no construides a "mòduls" com les d'Heitor Figueiredo.
Formes simples, infantils, en paraules d'ella mateixa:

La casa como símbolo, evoca el reposo, el consuelo, lo que acoge, lo protegido, lo íntimo, lo privado, lo secreto, lo reservado, lo particular.
Simboliza el sueño humano de refugio y paz.

Esmaltades la majoria de les vegades amb algun simbolisme  molt simple esgrafiat a les parets.





Marta Danès,  catalana afincada al Pirineu d'Osca també treballa la casa, cases simples de forma  també, coloristes, alegres, sense teulades, amb finestres per veure l'interior, la natura les ha envaït, hi ha flors a dins i a fora...

Esmaltades en part i en altres no, el contrast de la textura dona encara més vivesa a l'element floral.
També presenta la casa desplegada, sempre amb un aire naïf, com les casetes retallables de quan erem petits.



Virgínia Fróis, artista portuguesa, en l' exposició: Moradas, també en presenta de cases, però les seves cases no em semblen tan explícites com les  anteriors, em sembla veure en elles una component més símbòlica d'origen, orgànica,  els seus títols: Bressol- Berço, Saia-Falda ( no de faldilla sinó de seure a la falda,"regazo") Casa da Leite... ja ho deixen entreveure.

L'exposició l'acompanyava el següent text, el deixo en portuguès perquè em sembla prou entenedor.( em falta el signe que posen sobre la A en construçao i exposiçao, al teclat no el tinc)

Casas suspensas em terracota, maquetas de espaços reais.
A maqueta como primera tentativa de objetivar a ideia: A Casa, construçao feminina simulacro da origem.
Numa lastra de terra, reproduzem-se alçados, plantas, como esboços incertos de interiores, erguem-se definindo, espaços, fortalezas, lugares íntimos.
Na paisagem as construçoes humanas referem esses lugares. Deslocada da paisagem uma ponte é a ideia múltipla. Uma casa pode ser um berço.

Virgínia Fróis

   
   Casa da leite                                 Lura                                                      

         

                                 Urna                                 Berço



Per a mi resulta també una  font la casa,  com a símbol de pau, repòs, acolliment, consol, intimitat...

Cases-cova, cases cremades, habitacles cub, cases a vol d'ocell, cases desplegades, parets de cases... 
tot allò que han contingut i ha quedat amarat en les seves parets, sòls... o s'ha enlairat xemeneia amunt buscant el més enllà.

Ara és la "Capsa per viure", amb tots els elements,  sobre els caps, llum, una llum que no és sols el contrari de la foscor sinó  una llum infinita.


Sota els peus un sòl sòlid que ens suporta, sempre és allí per recollir, si cal, les nostres engrunes... salobrosir-se de les llàgrimes caigudes o deixar lliscar uns peus dansant d'alegria...

Al prestatge les nanses, amigues de les mans amigues, la panxa d'un bol càlid en nits fredes, una gerra per assedegar qualsevol set...




el consell, la cultura dels nostres, el coneixement, la literatura que ens nodreix...


...una taula amiga, on trobar sempre algú per compartir el pa.


i una porta, una porta que  barri el pas de la gropada qualsevol aspra tarda i deixi entrar la brisa fresca sempre que ens calgui.

 "Capsa de viure"




 Capsa per viure. Gres, engobes brunyits i esmalt. 1260º.
Camil.la Pérez Salvà