dijous, 30 de juny de 2011

Cançons de la roda del temps,VIII. Cançó de la mort callada



gres engalbat. 1260º. 35x15x2cm.
Camil.la Pérez Salvà
                              
Cançó de la mort callada

Pregunten: Et lamentes
quan t'és donat el càntic?
Nosaltres acceptem
aquesta mort callada.
Humilment estimem
la nostra mort.

Rellotge: rosa, sorra
rosa, desert. Després?
Por del perdut que mira
la claror de ponent.

Mur de la nit: a penes
la remor d'unes ales
enllà de l'aire, somni
ja presoner. Camino
seguit de prop per passos
en la neu.

I sento com la muda
mort dels homes s'emporta
el meu do de paraules:
esdevé pur silenci
el meu dolor.

S. Espriu

... camino seguit de prop per passos en la neu.



dimecres, 29 de juny de 2011

Colors, brocats, damasquinats...

Passejant per Saragossa em van cridar l'atenció tres o quatre botigues destinades exclusivament a la venda de teixits i complements per confeccionar els vestits tradicionals.
Les vaig trobar precioses, molt ben muntades, actuals, sense ranciejar gota, però per qüestió d'horari em vaig haver de conformar mirant l'aparador


Un esclat de colors i lluentors en justa mesura, brocats, damasquinats, la majoria, segons m´ha dit la dependenta venien de Catalunya i València. 



Avui, al matí he tingut l'ocasió d'entrar en una d'elles i regalar-me'n uns retalls, per fer, algun dia, ves a saber què, de moment me les miro i són espectaculars.



Peces per a la confecció del "refajos", en tela de llana, n´hi ha de brodats i d'estampats també amb aplicacions.


I, davant del mirall , una ceràmica de Muel m´ha donat la benvinguda.

dilluns, 27 de juny de 2011

Sols dins dels plats

      La imatge del sol més o menys elaborada ha sigut al llarg de la història un element decoratiu de capital importància.
         
Alguns dels sols que dia i nit escalfen i il.luminen  casa nostra:


                           
Aquest va venir del Marroc,decorat sotacoberta.

                          
El verd i blau el vaig fer jo, sobrecoberta. El marró i blau és del taller Català-Ripoll de Solivella.(tallat, engalbat i envernissat)


                                        
          Aquests  són de Talavera(sobrecoberta)


Reproducció d'un plat català del s. XVIII,sobrecoberta.

S'enten per sotacoberta i  sobrecoberta, la tècnica de decoració que consisteix en aplicar òxids o colorants, normalment a pinzell, com si d'una aquarel.la es tractés sobre un esmalt, normalment blanc opac (sobrecoberta) o sobre una pasta blanca, ja bisqüitada que un cop decorada amb els colorants o òxids, es vernissa amb un transparent.
Són les tècniques més utilitzades en la decoració de ceràmica.

diumenge, 26 de juny de 2011

Madola segons els nens.



L'octubre del 2010 el Museu Deu va exposar obra de Madola , 50 anys de taller, es tractava d'una mostra antològica on, un podia, si no coneixia la seva obra, fer-se una idea de la llarga i fructífera vida artística d'aquesta artista.
No podia ser d'altra manera,  la visita era obligada, els nens de l'Escola Municipal d'Art Apel.les Fenosa hi van anar.
Va ser una visita guiada que el museu oferia per a les escoles i va valer la pena.
A posteriori, els alumnes d'entre 8 i 10 anys, al taller van interpretar l'obra de Madola i els resultats són els que segueixen.










Van adonar-se dels temes que interessaven a l'artista, elements que acostuma a fer servir, els colors, les textures... crec que és molt important que de ben petits  s'acostumin a visitar exposicions i museus,  són observadors i espontanis i vaig adonar-me d'aspectes que abans m'havien passat per alt, gràcies a les reflexions que ells feien i els comentaris que sortien en la conversa. 
Ara aquests treballs junt amb una mostra del treball de tots els alumnes de l'escola, adults i nens estan exposats al Portal del Pardo del Vendrell  fins el 16 de juliol.

El dilluns 27 Madola, que havia vist aquesta entrada, m'escrivia:

Moltes gràcies Camil.la  per enviar-me les fotos dels nens, ja et vaig dir l'altre dia que eran fantàstiques , transmet-los  que estic molt contenta dels seus treballs i que són molt artistes.

Una abraçada i bon estiu.
MADOLA

Prenent la fresca

Recordo les nits a la fresca, sobretot les recordo de quan anava a casa els avis a Terrassa, havent sopat, tots els veïns sortíem al carrer, a " prendre la fresca"  alguns amb la cadira, altres seien al pedrís de la porta, tenien conversa fins que ja reposats i frescos se n'anaven a dormir.
Els nens jugavem a cuit amagar, o miravem al cel esperant que caigués un estel, deien que el desitg que pensessis es compliria... de vegades ens compraven un gelat o obrien una síndria que abans havien refrescat en una galleda amb gel. 

Aquestes són les "Dones a la fresca"

Van parlant, plàcidament, baden veient des de la porta  els vianants i es fan companyia.
Va ser la primera sèrie de dones assegudes i la vaig fent encara, tot i que amb els anys ha anat variant.

En moltes ocasions s'han adormit, algunes amb un gat a la falda....de cansament ....d'avorriment.


D'un temps cap aquí tenen coses a les mans, un llibre, una bossa, un pom de flors...


Una s'ha adormit llegint i l'altra dóna menjar a uns pardalets que confiats venen a les seves mans.



La mare li aguanta la nina , la nena s'ha adormit....s'hi està tan bé a la fresca.

Aquestes dones fan aproximadament 20x10x10cm, són de refractari amb engalba, òxids, colorants i esmalt.

divendres, 24 de juny de 2011

Arròs de conill

És costum a Saifores, el diumenge abans de la Festa Major fer un dinar popular per anar fent boca per la festa gran que enguany cau el primer dissabte i diumenge de juliol.



Aquest any el dinar,  no ha caigut en diumenge, sinó en el mateix dia de St. Joan, un arròs de conill, fantàstic.

Nit de St. Joan a Saifores

                      

                         

Fustes, mobles vells,caixes de fruita...dos ninots, un home i una dona i un planisferi i perquè no angúnies i mals trànguls passats que volem oblidar.


Quan haurem sopat a la taula que s'allarga o s'escurça, paralel.la als lledoners que porten a la vella escola, encendrem la foguera, a l'horitzó, allà lluny espurnes de colors ens sorprendran....els nens emborratxats de pólvora cremaran fins l'últim coet, peus i mans negres de cendra i extenuats es negaran a anar al llit encara.


Nit de St. Joan, nit màgica a Saifores.

Llàstima que les dues palmeres centinelles de l'escola fóren atacades per l'implacable morrut i només l'ert tronc era allí, immòbil, impotent, trist.

Proposta d'escut de Saifores en el que encara apareixen les dues palmeres que amb l'escola són l'imatge que identifica Saifores.

Després d'una reunió entre veïns, en vida encara de Marta Mata que en va ser la impulsora, es va decidir quins elements havien d'aparèixer a l'escut, Anton Barnadas Pérez en va fer el disseny, era l'any 2006.

diumenge, 19 de juny de 2011

Physalis alkekengi L.

                   

Avui he collit els primers fanalets xinesos, per aquest nom  els coneixia jo, fanalests del dimoni, així és com en diuen al Japó, per la semblança que  tenen de forma amb aquests i pel color del fruit quan és madur, com un punt de llum encès.



La planta és ben curiosa, conviuen les flors, grogues amb l'ull marró gairebé negre, pendulants, sempre mirant a terra,  amb els fruits en tots els estadis de maduració.

                      

No és habitual trobar-la en estat salvatge, però quan hi és forma colònies, li agraden els terrenys calcàris, secs, les vorardes de vinyes... la vaig sembrar fa uns tres anys i espontàniament es va propagant.

dissabte, 18 de juny de 2011

Associació chatelusiana

                   
Entre molts altres papers de la meva mare, fa temps vaig trobat aquesta llibreta, era de la meva àvia, en el seu moment la vaig fullejar i guardar pensant que un dia amb temps esbrinaria de què es tractava.

                                             

Avui ha sigut el dia.

Diu ben clar: Llibreta de pensionista, però la data maig de 1925, em fa dubtar,  tenia només 27 anys ??? segueixo llegint lletra petita... Associació mútua chatelusiana de previsió i socors, fundada a Barcelona l'any 1904... no entenc gens d'assegurances, pensions, llibretes d'estalvi... i em poso a buscar què és això d'associació chatelusiana, poca informació, trobo:

Aquesta forma de previsió coneguda com Chatelusiana va prendre el seu nom del seu creador Frédéric Châtelus el 12 de desembre de 1880, tenia una innegable intenció política ja que es dirigia a protegir les classes proletàries mitjançant un fons de renda perpètua.
Essencialment consistia en l'administració dels fons creats per les aportacions dels socis amb la finalitat de garantir-los unes rendes un cop haguessin satisfet un nombre determinat de quotes o arribat a una determinada edat com membres actius de l'associació.



Remenant papers estic descobrint una àvia que ara tindria 113 anys, que vaig conèixer poc, va morir molt jove 64 anys i era una dona sensible, li agradava pintar i ho feia molt bé,  tenia una vida activa i estava interessada en tots els moviments culturals i socials de la seva època, va formar part de la Junta de Frateco societat esperantista del Vendrell al 1916 amb tot el que volia dir ser dona esperantista al 1916 en un poble petit, fins que com la majoria de dones de l'època en casar-se es va dedicar exclusivament a la família.

                                             

divendres, 17 de juny de 2011

Cançons de la roda del temps VII. Cançó de capvespre


Cançó de capvespre. ceràmica,esmalt, engalba brunyida.38x38cm.
Camil.la Pérez Salvà

Cançó de capvespre


S'enduien veus d'infants
el sol que jo mirava.
Tota la llum d'estiu
se'm feia enyor de somni.

El rellotge, al blanc mur,
diu com se'n va la tarda.
S'encalma un vent suau
pels camins del capvespre.

Potser demà vindran
encara lentes hores
de claror per als ulls
d'aquest esguard tan àvid.

Però ara és la nit.
I he quedat solitari
a la casa dels morts
que només jo recordo.

Salvador Espriu

dijous, 16 de juny de 2011

Finestres

A casa, al Baix Penedès, tenim això, quan mirem per una finestra veiem el mar, la sorra... 

Sèrie: Finestres. 2008. Gres, refractari i esmalt. 38x38x5cm

Si ens n'anem a l'altra costat de la casa des de la finestra , el mateix cel, la terra, els ceps...

Sèrie: Finestres. 2008.Gres, refractari, esmalt. 38x38x5cm

Aquesta sèrie pertany a l'exposició: Contenidors, al Portal del Pardo del Vendrell. 2009