divendres, 9 de setembre de 2011

NINGÚ, NADIE...


Fernando Malo, ceramista aragonès que s'ha especialitzat en reproduccions de ceràmica mudejar per a la restauració de monuments i que també ha portat aquesta a la ceràmica contemporània, té una entrada al seu bloc titulada Nadie.(clicar)




Aquest fenòmen passa a tot arreu, podria fer un recorregut pels equipaments culturals de la vila del Vendrell i repetiria exactament el que ell diu en la seva entrada: NINGÚ, NINGÚ, NINGÚ...
Tarda, tarda de dissabte, finals agost,  zona cèntrica, bon temps,  bo per passejar, visitar una exposició, un museu...NINGÚ, darrerament és un tema freqüent de conversa entre gent interessada en l'art, sigui ceràmica, pintura, música... els museus són buits, les sales d'exposicions també, només el dia de la innauguració i si aquests són artistes mediàtics.
Què passa? perquè no interessa l'art?  sobretot si fa pensar, si un s'ha d'esforçar una mica...si no li donen mastegat i paït...
I no parlo d'ofertes culturals de pagament, parlo de museus i exposicions d'entrada lliure.




El l'entrada  Sobre art i artistes del 9 de juliol, Albert Soler, amic i actual Regidor de Cultura de l'Ajuntament del Vendrell em va enviar el seu parer del perquè ens trobàvem en aquesta situació, aquí n´hi ha un fragment:


... hi ha un clar ensorrament general dels valors que mantenien la nostra societat. Sembla ser que està succeint a tot Europa, però la gent del sud encara ho fa més clar i evident. En els darrers vint-i-cinc anys s'ha convertit l'home en un element més de producció, valoració econòmica del seu temps, rendabilitats, a la vegada que se li ha obert un món de consum brutal que, sostingut per un sistema financer col·laboracionista, ha  arribat a fer creure a la societat que tothom era ric, quan la realitat era que tothom estava més i més endeutat. El volum del deute és l'equivalent al volum de pèrdua de valors. La veritat, per què estimar? (donar-se l'un a l'altre respectant les dues individualitats com elements de relació i, per tant, de riquesa intel·lectual), per què? Educar els fills, per què? Ens pensen que és obligació de l'escola...Per això, diuen, paguen el seus impostos. En fi, l'espiritualitat, el civisme, les relacions socials, el respecte per la llibertat dels altres.., tot ha quedat fregit per la mentida de l'abundància econòmica. El veritable objectiu era consumir, tenir, això s'ha acabat i veritablement hi ha una gran confusió. 
Amb aquest bagatge, t'estranya que molta gent s'hagi allunyat del món de l'art? Com li expliques a un malparlat d'aquests que només fan ostentació dels seus drets, que el coneixement i la interacció amb l'art el pot fer més lliure...
Malgrat aquest panorama general que, comparteixo amb tu, ha fet que la societat s'allunyi dels valors de l'art, crec que hi ha dues coses fonamentals que s'han de continuar treballant: 

La producció artística, la creació, no es pot aturar. Probablement serà un reflexe, un mirall de l'epoca i la societat que estem vivint, però continua sent necessària per la societat (encara que de moment està com està) i pels propis artistes. Si un artista deixa  de crear, s'apaga. 
La segona és que poc a poc, però permanentment s'hauran d'anar reconstruint i retornant els valors de l'existència al lloc d'on no hagueren d'haver marxat mai. Camins per on fer-ho possible...l'escola, el tracte amb les amistats, la producció artística (que haurà de comptar  fer i donar a conèixer sense gaire mitjans econòmics), els plans de convivència de les corporacions locals. Quan tornem als valors de ser, més que de tenir, s'haurà retornat a la veritable consciència positiva de l'home que, potser llavors, serà conscient que li cal fugir del seu isolament, de la seva individualitat...



5 comentaris:

  1. Per a subscriure plenament, aquesta reflexió.
    Però en la història de la humanitat sempre hi ha hagut moments foscos, i artistes i humanistes els han salvat. Imaginem-nos, doncs, que som en un monestir virtual on ens dediquem a preservar el saber que els avantpassats ens han llegat.

    ResponElimina
  2. És un bona reflexió i estic segura que aviat tot canviarà, perquè la crisi vol dir canvis. Només espero que poguem canviar-ho per bé. Discursos com els d'en Guardiola ahir sempre ajuden a inculcar els bons valors.

    ResponElimina
  3. Tot ho podem veure a la pantalla: textos, pintures, ceràmiques, flors, cels, films...

    ResponElimina
  4. Serveixi per ratificar aquella conversa que vam tenir fa dies. Crec que l´Albert Solé ho defineix força bé.
    Faig circular el teu apunt a veure si entre tots reflexionem una mica.

    ResponElimina